Posts tagged ‘press’

Xavi_Ramiro_Junceda

Last Tuesday May 24, I received the Junceda Award 2016, category Newspapers and Magazines, for my work in the digital magazine Esguard.
The ceremony was held at the Santa Monica Arts Center Barcelona. It is the second time I receive this award, the most prestigious of the Catalan illustration. My joy is immense!

CAT. El passat dimarts 24 de maig vaig ser guardonat amb el Premi Junceda 2016, categoria Premsa i Revistes, per la meva feina a la revista digital Esguard.
La cerimònia es va celebrar al Centre d’Arts Santa Mònica de Barcelona. És el segon cop que rebo aquest premi, el més prestigiós de la il·lustració catalana. La meva alegria és immensa!

ESP. El pasado Martes 24 de Mayo, recibí el el Premio Junceda 2016, categoría Prensa y Revistas, por mi trabajo en la revista digital Esguard.
La ceremonia se celebro en el Centro Arts Santa Mònica de Barcelona. Es la segunda vez que recibo este premio, el más prestigioso de la ilustración catalana. ¡Mi alegría es inmensa!

Delivery of the prize / Moment de l’entrega / Momento de la entrega

This slideshow requires JavaScript.

Press / Premsa / Prensa

Leave a comment

puntdevista090614

Columnist: David Bueno Torrens (Article in catalan): http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/864345

Fa un parell de setmanes, aquest diari va oferir una entrevista a Fàtima Taleb, la primera regidora musulmana de Badalona. Cap al final, Taleb diu, referint-se a l’actual alcalde en funcions: “Ningú em robarà el somriure.” Just l’endemà, el compte de Facebook d’aital alcalde havia incorporat, també segons aquest diari, comentaris presumptament racistes contra l’edil electa, els quals probablement serien diferents si la persona que els fes no la percebés, pel motiu que sigui i entès en sentit ampli, com una “immigrant”. Casualment, a principis de maig la prestigiosa revista científica PNAS va publicar un treball que relaciona la qualitat i la quantitat dels somriures amb la immigració. Els resultats que obtenen mereixen una reflexió profunda.

Somriure és una actitud molt humana, una forma directa i universal d’interacció social. És innata, com demostra el fet que és una de les primeres expressions facials que fan tots els nadons, en qualsevol indret del món. A nivell d’activitat neural, veure una persona somrient desactiva els possibles senyals de perill que aquesta mateixa persona ens podria generar si la percebéssim com una competidora, i en conseqüència disminueix l’estrès. Per això és precisament una de les primeres expressions dels nounats i una forma tan efectiva d’interacció social: amb un somriure hom aconsegueix guanyar-se, de manera preconscient, la simpatia dels altres –o, si més no, contribueix que hom no sigui percebut com una possible amenaça.

No tots els somriures, però, són iguals. Per començar n’hi ha de sincers i de forçats, entre els quals els sarcàstics. Diversos treballs d’etologia humana indiquen que si el somriure és espontani també es mouen els músculs dels costats dels ulls, mentre que si és fruit de la cortesia o el fingiment només es mou la boca. A més, aquest comportament innat es tenyeix ràpidament amb els matisos propis de cada cultura. Això fa que hi hagi tradicions socials on els somriures entre adults són molt més freqüents que en d’altres, i també que la interpretació conscient que en fem sigui diferent. A Occident, per exemple, generalment associem els somriures a felicitat i benestar, mentre que en alguns països orientals s’associen a submissió. Això no treu que en ambdós casos el somriure desactivi de manera preconscient els senyals d’alarma que es poden generar al cervell quan veiem una altra persona.

En aquest treball concret, els investigadors van analitzar la quantitat i el tipus de somriures en voluntaris de 32 països d’arreu del món enfrontats a situacions quotidianes d’interacció social. Primer van establir una escala per mesurar el grau de contribució de cultures diferents a la realitat social actual de cadascun d’aquests països, la qual és un reflex dels fluxos migratoris que han tingut als darrers segles. En aquesta escala, el país analitzat amb un índex d’interculturalitat més alt és el Canadà, amb un valor de 63, i els més baixos el Japó i la Xina, amb un índex d’1. Doncs bé, després de totes les anàlisis, van veure que els països on hi ha hagut més fluxos migratoris la gent somriu molt més i d’una manera més espontània, la qual cosa, interpretada des de la funcionalitat de cervell, és una manera preconscient d’harmonitzar les diferents visions del món que implica la interculturalitat i disminuir l’estrès que poden provocar les diferències. Com va dir Fàtima Taleb, que ningú ens robi el somriure –ni la tan valuosa interculturalitat.- David Bueno Torrens

Leave a comment

puntdevista260515

Columnist: Santiago Vilanova (Article in catalan): http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/848410.html

Pot sorprendre sectors de l’opinió pública que quan es parla de l’ecologisme no es donin informacions sobre els seus teòrics. Hi veig una explicació: el món de la cultura, la política i el periodisme està monopolitzat per ideologies desenvolupistes heretades del segle XIX. El més greu, però, és que mentre les institucions fomenten el creixement ignoren que el nostre territori pateix una pressió de l’entorn equivalent a una població de més de 20 milions d’habitants a la qual hem d’afegir-hi els 16 milions de turistes anuals concentrats en el litoral. Estem devorant el país que volem convertir en estat! Els respectius governs de la Generalitat han menyspreat les arrels i les propostes científiques del pensament holístic, també oblidat a les aules universitàries amb l’excepció de la tasca feta en el seu temps per l’ecòleg Ramon Margalef i en els darrers anys pel bioeconomista Joan Martínez Alier. Quan ICV va optar per declarar-se “ecosocialista” i va afegir al logotip el genèric “verds”, podíem creure que els seus dirigents, responsablement, reivindicarien els Ivan Illich, René Dumont, Edward Goldsmith, Michel Bosquet, Nicholas Georgescu-Roegen o Vandana Shiva, entre d’altres. Però com que cap d’ells provenia de la tradició comunista els varen silenciar. La dreta liberal sobiranista també va intentar apropiar-se de “l’econacionalisme”, estratègia que va liderar sense èxit el conseller de Medi Ambient Felip Puig. Després de manipular el concepte de “sostenibilitat” ara es prepara una operació semblant per integrar el “decreixement”. Al capitalisme del segle XX de l’ecologisme només li interessa el que pot utilitzar com a màrqueting (Abertis, Gas Natural Fenosa o Endesa han fitxat científics ambientalistes per ecoblanquejar la seva imatge empresarial, maniobra anomenada greenwashing). Les esquerres tradicionals també han emprat el “verd” com a reclam publicitari per atreure el vot dels moviments socials. És per tot això que l’aportació del periodista i escriptor Xavier Garcia i Pujades (Vilanova i la Geltrú, 1950) publicant Heterodoxos europeus (Pagès Editors, 2015) és tan meritòria com útil. Es tracta d’un retrat de “25 biografies de la consciència ecològica del segle XX”. En el llibre hi surten intel·lectuals i activistes internacionals, la majoria desconeguts per la classe política de la Transició i per les noves generacions. Garcia ha fet una selecció personal i, en conseqüència, no hi són tots els que mereixerien ser-hi, especialment destacades ecofeministes, però hi són alguns dels ideòlegs més significatius que l’escriptor va entrevistar quan varen participar en els simposis internacionals Una sola Terra. Altres els va conèixer en reunions d’Ecoropa, associació fundada per Denis de Rougemont i Armand Petitjean, actualment presidida per la biòloga Christine von Weizsäcker. Hi trobem també biografiats ecologistes espanyols injustament oblidats com Pedro Costa Morata i Mario Gaviria. He de confessar que la lectura dels Heterodoxos europeus m’ha transportat a la meva joventut i al meu compromís antinuclear compartit amb la majoria dels retratats que, lamentablement, no han motivat l’interès dels nostres principals editors com ho han fet autors de best-sellers com la Naomi Klein (sobre el seu assaig Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima en parlaré en un proper article). Aquesta desconsideració cultural amb els pioners de l’ecologisme ha beneficiat els grups oligàrquics espanyols que malden per seguir impulsant i dirigint el model econòmic i energètic que ens ha portat a l’atzucac. Quasi tots els entrevistats per en Xavier Garcia (dotze ja han traspassat) han lluitat contra aquest model i han estat dignes i honrats defensors de la bioeconomia com a alternativa. Si l’independentisme esdevé majoritari també ho ha de ser la consciència ecològica si volem contribuir amb el futur estat a frenar una crisi que porta la humanitat als límits de la seva extinció.- Santiago Vilanova
Leave a comment

premisJunceda_XR

Update: 

ENG. I have not won the award, but I’m very glad to be a finalist in such a prestigious award!
CAT. No ha pogut ser, però crec que ja és un bon guardó haver quedat finalista en un premi tan prestigiós!
ESP. Finalmente, no he ganado el premio. Pero quedar finalista ya es todo un galardón.


ENG. I have been told that I’m a finalist in the Junceda awards, in the category of Newspapers and Magazines, for my work in El Punt Avui newspaper.
The Junceda‘s are annual awards given by the APIC (Professional Association of Illustrators from Catalonia) and they are very prestigious in catalan illustration world.
The ceremony will be held next Thursday. I’m very excited!
In 2013 I already won a Junceda award for my illustrations in the app “Monsters Band“.

CAT. Estic molt content de poder-vos explicar que sóc finalista als Premis Junceda d’il·lustració, en la categoria Premsa i Revistes, per la meva feina a la secció Punt de Vista del diari El Punt Avui.
Els Junceda, són uns guardons atorgats anualment per l’APIC, l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya, i són un dels més prestigiosos dins la il·lustració catalana. Dijous vinent es celebrarà la cerimònia de lliurament dels premis a l’Arts Santa Mònica de Barcelona. L’espero amb molts nervis i il·lusió.
L’any 2013 ja vaig ser honorat amb un Junceda per les meves il·lustracions a l’app “Monsters Band“.

ESP. Estoy muy contento de poderos explicar que soy finalista a los Premios Junceda de ilustración, en la categoría Prensa y Revistas, por mi trabajo en la sección Punt de Vista del diario El Punt Avui.
Los Junceda, son unos galardones otorgados anualmente por APIC, la Asociación Profesional de Ilustradores de Cataluña, y son unos de los más prestigiosos en la ilustración catalana. El próximo Jueves se celebrará la ceremonia de entrega en el centro Arts Santa Mònica, de Barcelona. La espero con muchos nervios e ilusión.
El año 2013 ja fui honrado con un Junceda por mis ilustraciones para la app “Monsters Band“.

Leave a comment