Posts tagged ‘nuclear’

puntdevista281014

Columnist: Santiago Vilanova (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/789739.html?cca=1

El 19 d’octubre de 1989 (fa 25 anys) Catalunya podria haver patit un accident nuclear de classe 7, amb explosió d’hidrogen i fusió del nucli, si l’incendi a la zona de turbines del reactor de grafit gas de Vandellòs hagués afectat la part radioactiva. L’opció de tancar definitivament el reactor i desmantellar-lo –enorme dispesa que paguem amb la tarifa elèctrica– va ser una decisió financera i “política”. Pere Duran Farell, president d’Hifrensa, la societat hispanofrancesa propietària, va considerar en 12.000 milions de pessetes el cost de reparar la turbina afectada (Le Monde, 4 de novembre de 1989). Però tant París com Madrid ja no estaven interessats a seguir produint plutoni dels residus del reactor que s’enviaven periòdicament a la planta de retractament de Marcoule (França). El risc pel territori va ser real i extrem però Hifrensa va sortir-ne financerament indemne (també judicialment).

En alguns actes de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) he exposat el risc biològic i econòmic que pel nostre futur estat comportaran els tres reactors en funcionament (Vandellòs II, Ascó I i Ascó II) i la temeritat d’autoritzar que el seu període de vida s’allargui fins a seixanta anys. La sospita, però, que el “lobby elèctric” impedeix un debat energètic lliure en el procés sobiranista es confirma al fer-se públic l’informe 9 del llibre blanc redactat pel Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) dedicat a l’abastament d’aigua i d’energia. Sorprenentment, el CATN, creat pel president Mas, s’ha oblidat de definir un escenari de desnuclearització i opta per conservar l’statu quo elèctric (defensant amb vaguetat les energies renovables).

És una greu deficiència que no s’analitzin els efectes col·laterals de l’accident de Fukushima i els costos financers que comportarà aplicar amb rigor els stress tests de la UE (que, per cert, no aconsellen substituir el zirconi dels combustibles nuclears per evitar les explosions d’hidrogen provocades en els accidents de Three Mile Island, Txernòbil i Fukushima). Destacaré algunes perles que s’han escrit en l’informe:

–“La producció d’origen nuclear permet reduir la dependència respecte als hidrocarburs” (s’oculta que ens condiciona al poderós càrtel de productors d’urani enriquit).

–“La seguretat de les centrals nuclears catalanes és bona i està millorant contínuament” (la realitat és que els reactors d’Ascó i Vandellòs aclaparen el 43% dels incidents de tot el parc nuclear espanyol, segons el mateix Consell de Seguretat Nuclear).

–“La seguretat de les nuclears catalanes recau en l’exèrcit espanyol” (cosa que obligaria els redactors a explicar-nos com el franquisme va introduir l’energia nuclear amb un objectiu armamentístic i no únicament civil).

–“El sistema elèctric d’un futur estat català pot subministrar l’energia a uns preus un 30% inferiors al sistema elèctric espanyol” (afirmació que enlloc es documenta, especialment si s’internalitzen els costos de la seguretat obligats després de Fukushima i de les instal·lacions que hauran d’emmagatzemar els residus).

El Consell Assessor ens diu que cal declarar la independència avisant prèviament Endesa i Iberdrola, ja que “cal vetllar perquè els dipòsits de combustible nuclear siguin plens”, mirant d’evitar que la data de la secessió coincideixi amb la recàrrega de combustible! També considera que allargar la vida de les centrals a seixanta anys faria el sistema elèctric català “econòmicament competitiu”(?). Fins i tot s’aconsella que la Generalitat entri com a soci d’ENUSA (Empresa Nacional del Uranio) per garantir el subministrament de combustible i creï un consell de seguretat nuclear. Finalment, es proposa que el nou estat català s’integri en els organismes internacionals que promouen l’energia atòmica, com l’OIEA i l’AIE.

En conclusió: o la societat civil reclama mitjançant la nova llei de consultes pronunciar-se sobre el futur de l’energia nuclear, o ens encolomaran a dit un estat català nuclearitzat i sense ruptura energètica amb el franquisme.- Santiago Vilanova

Leave a comment

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Cesc Batlle (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/643224.html

Cesc Batlle - Xavi Ramiro - El Punt Avui

En l’article “Terra de revolucions”, publicat el 2 d’abril passat, explicàvem com Revolutions that made the Earth (Ed. Oxford, 2011; Lenton i Watson) ens descrivia com el planeta havia evolucionat a través d’autèntiques revolucions planetàries, cadascuna alterant dràsticament el planeta i servint com a indispensable punt de partida de la següent.

El llibre dedica el seu capítol final a analitzar quins són els futurs realment possibles a partir d’aquí per al planeta i la raça humana, i defensa que, davant de l’impacte actual que l’home està tenint en el planeta, hi ha tres futurs possibles. D’una banda, hi ha les opcions clàssiques de catàstrofe ecològica, cas de continuar com fins ara, i la de, si fos realment possible, moderar el nostre impacte sobre el planeta fins a límits sostenibles, a còpia de canvis reals en les nostres formes de vida actuals. Però també postula que hi ha una tercera opció molt més atractiva sobre el paper: la d’agafar el timó i fer evolucionar el nostre impacte actual de forma que assoleixi els ingredients d’una revolució planetària d’èxit, a semblança de les que ja ho han sigut. Això garantiria a la raça humana un futur possible d’alta disponibilitat energètica i de durada indeterminada. Bàsicament, això vol dir basar el nostre futur en energies no exhauribles (incloent les nuclears), de manera que es pugui mantenir un alt nivell d’energia per a un període indeterminat, i millorar moltíssim el reciclatge de materials.

En essència, doncs, aquesta tercera via és una proposta de solució tecnològica mitjançant geoenginyeria (la modificació deliberada del funcionament del nostre planeta). Però és de justícia reconèixer que, a diferència de totes les altres propostes de solució per geoenginyeria, aquesta presenta una diferència capital: que està feta des del coneixement profund i del respecte per part dels científics que, molt probablement, millor comprenen de quina forma tan complexa realment funciona el nostre planeta. Seria, per tant, una sortida teòricament possible i plausible. Ells argumenten, i és difícil de rebatre, que no hi ha cap aspecte moralment pervers a desitjar un futur amb alta disponibilitat d’energia i que totes les revolucions anteriors del planeta, han sigut tan o més disruptives per a les formes de vida preexistents.

Malauradament, i a contracor, a pesar de reconèixer l’autoritat dels que formulen la proposta, jo crec que és inviable a la pràctica per dues raons. La primera és que, a pesar que els autors comprenen el marc general de funcionament del nostre planeta, avui en dia encara desconeixem la pràctica majoria dels detalls de com funcionen tots els seus mecanismes, ço que fa que pensar que manipular-lo amb garanties sigui impossible. Caldria l’esforç combinat d’una gran part de tots els científics del nostre planeta durant moltíssims anys, per assolir la comprensió necessària. I això esdevé encara més complicat pel fet que hi ha fraccions notables de la comunitat científica que encara disputen la validesa de la visió del nostre planeta com un sistema integrat. La segona és que, un cop tinguéssim la saviesa de la comprensió de com funciona el planeta, amb suficient seguretat per pensar que ho podem modificar amb garanties de quin serà el resultat, llavors caldria que tots els països es posessin d’acord a executar les modificacions de manera coordinada i per al benefici global de tota la humanitat, i la història del comportament de les nacions és aquí una font de desesperació profunda. En resum, si bé en teoria la seva proposta pogués ser viable, les insuperables dificultats d’execució la fan inviable en la pràctica.- Cesc Batlle

Leave a comment