Posts tagged ‘newspaper’

David Bueno - Xavi Ramiro - El Punt Avui

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: David Bueno i Torrens (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/752531.html

Acaba un nou curs a la universitat i és moment de valorar la feina feta amb els alumnes i reflexionar sobre els resultats obtinguts. És un exercici que els professors fem, o hauríem de fer, cada any, en benefici dels nostres alumnes i, de retruc, de tota la societat, atès que ben aviat formaran part dels nous professionals que amb la seva feina contribuiran, o haurien de contribuir, no només a la seva progressió professional sinó també al bé comú. Ara estem de ple en l’època d’exàmens: han de demostrar què han après i posar també en evidència tot allò que no els hem ensenyat prou bé. M’agrada que els meus alumnes se’n surtin amb èxit; el seu és també meu, i si fracassen també és el meu fracàs. Tanmateix, l’èxit en els exàmens no implica necessàriament que en el futur sàpiguen emprar els coneixements adquirits de forma integrada, i de manera que els resulti útil a ells mateixos i a la societat, quan els siguin necessaris. Això també ho dóna l’experiència i, sobretot, la reflexió.

Reflexionar és una característica inherent a l’espècie humana. És el procés mental que ens permet pensar detingudament sobre alguna cosa i treure’n conclusions. També ens permet tornar sobre coses ja pensades, un cop i un altre, per aprofundir-les i relacionar-les amb altres coneixements de qualsevol camp de la cultura humana. De fet, la hibridació de coneixements és indispensable no només per esdevenir bons professionals sinó també, molt especialment, per aprofundir en el fet de ser persones, de guanyar en benestar i dignitat. Quan reflexionem s’activa el lòbul temporal del cervell que s’encarrega de la parla, d’analitzar la informació que arriba per l’oïda i de la memòria a curt termini. Sense un procés de reflexió, l’aprenentatge és més fragmentat, superficial i transitori. A més, la reflexió estimula la intuïció –entesa com l’accés al coneixement sense una intervenció conscient–, i la intuïció alimenta la creativitat –la qual, al seu torn, molt sovint s’assoleix a través de la transdisciplinarietat.

Per reflexionar, però, cal tenir temps, perquè implica l’ús de la consciència, i l’estrès disminueix l’eficiència de funcionament de les xarxes neurals implicades en aquesta activitat cognitiva. No sempre els estudiants tenen prou temps per reflexionar, ni els professors tampoc, motiu pel qual és necessari, imprescindible, generar espais per a la reflexió. En algunes de les assignatures que imparteixo, aquests espais s’assoleixen a través dels seminaris, unes hores curriculars en què, a través de treballs o qüestions puntuals, es generen espais de debat que promouen la reflexió. En principi la reflexió és un assumpte estrictament privat, però la zona del cervell que s’activa quan reflexionen és la que s’encarrega d’analitzar la parla i la informació que arriba per l’oïda, de manera que els debats, que a més són intrínsecament creatius atesa la pluja d’arguments i contraarguments que es genera, afavoreixen la reflexió personal.

Una prova de la seva utilitat i de la necessitat d’oferir aquests espais als alumnes és que són una de les activitats acadèmiques més ben valorades en les enquestes que se’ls passen. Jo gaudeixo especialment d’uns seminaris en què debatem de manera interdisciplinària sobre l’activitat científica en ella mateixa, els límits de la ciència, la responsabilitat ètica dels científics i la forma com comuniquem els nostres descobriments. Haig de reconèixer que cada any aprenc moltes coses noves dels meus alumnes.- David Bueno i Torrens

Leave a comment

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Dolors Renau (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/694546.html

El Punt Avui - Dolors Renau - Xavi Ramiro

En una primera ullada pot semblar que als responsables polítics els és permès d’ asfixiar la vida cultural i artística sense haver de pagar-ne les conseqüències. La traducció pressupostària de les opcions polítiques expressa l’escàs valor que la majoria dels que governen atribueixen al món de la cultura i les arts, mentre ho justifiquen en la necessitat d’atendre prioritats destinades a garantir els mínims de benestar a la ciutadania. Si ens ho mirem més de prop, però, veurem que les autèntiques urgències humanes (l’habitatge, l’alimentació, l’educació, l’atenció als més vulnerables, la sanitat per a tothom, és a dir, els drets humans universals) no semblen ser considerades tampoc prioritàries i condueixen a convertir- se en béns escassos per a la majoria. Cap coherència confessable explica l’asfíxia de la cultura i les arts, i no parlem de l’educació. Sembla, al contrari, que es tracta de deixar intactes i tant a l’ombra com sigui possible aquelles opcions que beneficien el petit grup dels poderosos.

D’altra banda, darrere l’escàs valor atribuït a la creació artística i a la cultura rau una visió hermètica i elitista que exclou tant la seva divulgació com el seu reconeixement com a impulsores de canvis personals i col·lectius. No es vol recordar que la necessitat d’expressió artística ha acompanyat els humans des dels inicis de la seva història impulsada pel desig de transcendir la quotidianitat i de conèixer i imaginar altres mons desconeguts. És la mateixa necessitat que avui experimenta molta gent, que, sovint, sense avals acadèmics ni títols oficials, és capaç de gaudir de Bach, comprendre Tolstoi i captar la vigència de les tragèdies que des de Sòfocles proporcionen paraules a drames actuals. Recordem que, tal com diu Freud, una vessant de la cultura està directament relacionada amb l’organització de la nostra vida comuna. Tenim molts exemples de com cultura i arts han col·laborat a transformar el món en la bona direcció, en la del reconeixement i proclamació dels drets humans. Un exemple: la capacitat d’escriure, narrar i llegir han jugat un paper fonamental en la sensibilització de milions de persones envers d’altres éssers humans “diferents”, invisibilitzats, durant segles, darrere les creences imperants. El reconeixement de l’altre en tant que ésser mereixedor de respecte ha anat guanyant terreny gràcies al desvetllament d’una nova sensibilitat, la qual s’ha traduït en normes, lleis, proclamacions públiques, acords entre estats, tribunals, etcètera. Lynn Hunt, en un llibre apassionant, La invención de los derechos humanos, explica que moltes narracions escrites o protagonitzades per dones i la seva lectura generalitzada han jugat un paper sensibilitzador envers un sofriment silenciat darrere l’etiqueta de natural durant segles.

També ens podem preguntar quin paper ha jugat en la conquesta dels drets dels infants (considerats una possessió més del pater familias) les narracions de Dickens. I sense La cabana de l’oncle Tom, o Beloved, hauríem entès la brutalitat de l’esclavatge, durant segles considerat normal? Cada avenç en la direcció dels drets humans universals té al darrere anys de lluites i desobediències, de revoltes i càstigs. I també una llarga tasca d’escriptura, de creació d’imatges, de música, d’obres de teatre. Totes elles donen forma a realitats que ofereixen noves perspectives i experiències a la ciutadania. Els qui ofeguen la vida cultural i artística d’una comunitat cultiven la permanència de clixés reductors de la dignitat humana, posen en perill l’existència i l’avenç dels drets humans, fomenten desigualtats i posen en risc la convivència dels pobles. Afavoreixen l’ús de la violència i el retorn a la llei de la selva.- Dolors Renau

 

Leave a comment