Posts tagged ‘justice’

puntdevista211014

Columnist: Ponç Feliu (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/787660.html

Un dels jutges més prestigiosos del Tribunal Suprem nord-americà era saludat cada matí en anar a la feina, reverencialment, admirativament, per un seu veí amb el mateix ritual: “Bon dia, senyor, i a fer justícia.” Fins al dia que la consciència del cèlebre jurista va defallir i educadament, però enèrgicament, replicà al seu bon conciutadà: “Sisplau, no em mortifiqui més. Vostè em pot exigir diàriament que apliqui la llei, però no que, a més a més, faci justícia.”

Lluny de mi sortir en defensa del Tribunal Constitucional, òrgan no pertanyent al poder judicial i de naturalesa eminentment política en la seva configuració i en la seva actuació segons ha anat demostrant els darrers anys. Però sobre un assumpte tan capital com el d’atorgar o no al poble de Catalunya la condició de subjecte polític sobirà no té el menor marge de maniobra. Aquest Tribunal i els que puguin venir estan lligats per una Constitució d’una contundència absoluta i, a més a més, impossible de reformar en la pràctica.

El blindatge de les matèries “sensibles” (monarquia i unitat de la Nación Española, per exemple) és de tal gruix que l’atado y bien atado de les lleis franquistes fa riure al costat de la intangibilitat d’aquestes matèries. (Sempre es diu que amb la suma de PP i PSOE n’hi hauria prou per una modificació i això s’hauria de veure, sobretot davant la previsible –millor seria dir imprevisible– nova composició de les Corts.)

Cada vegada que sento parlar de reforma constitucional (s’entén una de seriosa, no qualsevol collonada) em neix el dilema: riure o plorar? Aquesta és la qüestió. I em vénen malsons. O evocacions de Poe, Kafka, Buzzati, Beckett. Del primer, per exemple, El pou i el pèndol, potser la més esgarrifosa narració de terror que s’ha escrit, situada a Espanya, a Toledo. Del segon l’angoixa del pobre Sr. K per ser rebut i acceptat per l’administració, pel poder, en el El castell o per saber (en El procés) per què ha estat condemnat en un procés absurd, laberíntic, en què res ha pogut dir per falta d’interlocutor. En El desert dels tàrtars, Dino Buzzati també relata la inútil espera del militar que veu com passa el temps sense que ningú aparegui més enllà del desert sempre monòton. Tot esperant Godot és també el relat teatralitzat, no menys desesperançat i angoixant, d’una espera inútil.

Com que una lectura així continuada menaria a la desesperació, sobretot en temps polítics d’interlocutors absents i silencis punyents, val més acudir a la videoteca i recuperar El secret de Santa Vittoria, l’esplèndida pel·lícula de Stanley Kramer. Almenys allà hom pot il·lusionar-se amb la força del poble. Com que el film és dels anys seixanta, potser no tothom recorda que és la història d’un petit poble italià l’economia del qual té com a únic pilar la producció d’un tipus de vi “vermut”. Una columna alemanya ho sap i en la retirada pensa requisar aquest únic tresor del poble apropiant-se el milió d’ampolles que els veïns acumulen als seus cellers. En una nit, però, els vilatans aconsegueixen fer desaparèixer totes les botelles amagant-les en una cova als afores del poble. Ho fan transportant-les una a una mitjançant una cadena humana en què, pràcticament tots els veïns, treballen tota la nit.

Val més, doncs, pensar, no en esperes irritants, sinó en la força d’un poble solidari. Un que va salvar el que era seu mitjançant una cadena humana.- Ponç Feliu

Leave a comment

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Josep Maria Uyà Puigmartí (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/656231.html

Ponç Feliu / Xavi Ramiro / El Punt Avui

No em refereixo a l’escatologia com a tractat de coses excrementoses, malgrat el que podria deduir-se de l’actuació del PP respecte a la justícia, a la qual sembla tractar com a matèria fecal. L’esmento en l’accepció clàssica, la de disciplina teològica, fonamentada en l’Apocalipsi, dedicada a la finitud i a la ultratomba; apocalipsi entesa en aquest cas com a finitud de l’estat de dret.

Perquè albiro amb tristesa infinita el fil de la mort i el decés de la justícia, aquell tercer poder sense el qual és pur escarni l’esmentat estat de dret. Ara, sense tancs estrepitosos i mitjançant el sempre silenciós BOE, s’està produint en tota regla un autèntic cop d’estat, evocador de la Tecnica del colpo di stato, el cèlebre llibre de Curzio Malaparte (cal recordar que el periodista italià mantenia els anys trenta la viabilitat del domini total de l’Estat amb l’eina decisiva de només “mil tècnics”, sense que la ciutadania pràcticament se n’adonés).

És llàstima no poder informar fil per randa, per la forçada limitació d’aquest article, de tot allò que prepara el PP per a abolir la independència judicial, de la qual, com Chateaubriand, aviat només en podrem fer escatològica memòria des de la ultratomba.

L’abast i magnitud de l’afany del PP per convertir en captiva i desarmada la justícia, gràcies a la seva majoria parlamentària absoluta i al seu no menys absolut control del Tribunal Constitucional, és de fàcil deducció només ponderant el següent:

a).- Prop de cinc mil juristes de tots colors –i l’escalada continua– ja han signat un manifest en què es recorda que “la defensa de la justicia debe reclamar la atención de toda la ciudadanía”, ja que “el Gobierno ha impulsado un proyecto de ley que rompe el equilibrio propio de la división de poderes y supone una subordinación del poder judicial al poder político en un contexto en el que se están investigando numerosos casos de corrupción”, reforma que el PP propugna “con la oposición de todos los sectores de la administración de justicia”.

b).- Això darrer és el més rellevant. La unió de la dreta i l’esquerra judicial és un fet insòlit, absolutament excepcional. I s’ha traduït en una també rara unanimitat dels presidents d’Audiència Provincial i de magistrats de les cinc sales del Tribunal Suprem, que també subratllen que el projecte esmentat els afecta a ells com a Alt Tribunal i “a la independencia de los jueces y magistrados”, això després d’assenyalar que la trobada de la cúpula judicial “no es una reunión anti-nada ni tiene un perfil político”.

c).- A nivell internacional, l’escàndol va augmentant les seves ja alarmants proporcions. En la reunió de l’Associació Europea de Jutges a Sankt Gallen, a Suïssa (EAJ, més aviat de caire conservador) dels dies 24 i 25 de maig es va concloure que l’esmentat projecte de llei publicat pel govern d’Espanya “vulnera els estàndards normals de la independència judicial, posant en risc la independència del poder judicial a Espanya, i en particular pel que fa a la seva relació amb els poders executiu i legislatiu”.

d).- Per la seva banda, l’altra associació internacional, Medel (que abasta jutges i fiscals progressistes), assenyala també que tal reforma legal suposa, ni més ni menys, que “la fallida del principi de separació de poders com element bàsic de l’estat de dret”.

Però en el PP, “e la nave va”.- Ponç Feliu

Leave a comment