Posts tagged ‘Earth’

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Cesc Batlle (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/643224.html

Cesc Batlle - Xavi Ramiro - El Punt Avui

En l’article “Terra de revolucions”, publicat el 2 d’abril passat, explicàvem com Revolutions that made the Earth (Ed. Oxford, 2011; Lenton i Watson) ens descrivia com el planeta havia evolucionat a través d’autèntiques revolucions planetàries, cadascuna alterant dràsticament el planeta i servint com a indispensable punt de partida de la següent.

El llibre dedica el seu capítol final a analitzar quins són els futurs realment possibles a partir d’aquí per al planeta i la raça humana, i defensa que, davant de l’impacte actual que l’home està tenint en el planeta, hi ha tres futurs possibles. D’una banda, hi ha les opcions clàssiques de catàstrofe ecològica, cas de continuar com fins ara, i la de, si fos realment possible, moderar el nostre impacte sobre el planeta fins a límits sostenibles, a còpia de canvis reals en les nostres formes de vida actuals. Però també postula que hi ha una tercera opció molt més atractiva sobre el paper: la d’agafar el timó i fer evolucionar el nostre impacte actual de forma que assoleixi els ingredients d’una revolució planetària d’èxit, a semblança de les que ja ho han sigut. Això garantiria a la raça humana un futur possible d’alta disponibilitat energètica i de durada indeterminada. Bàsicament, això vol dir basar el nostre futur en energies no exhauribles (incloent les nuclears), de manera que es pugui mantenir un alt nivell d’energia per a un període indeterminat, i millorar moltíssim el reciclatge de materials.

En essència, doncs, aquesta tercera via és una proposta de solució tecnològica mitjançant geoenginyeria (la modificació deliberada del funcionament del nostre planeta). Però és de justícia reconèixer que, a diferència de totes les altres propostes de solució per geoenginyeria, aquesta presenta una diferència capital: que està feta des del coneixement profund i del respecte per part dels científics que, molt probablement, millor comprenen de quina forma tan complexa realment funciona el nostre planeta. Seria, per tant, una sortida teòricament possible i plausible. Ells argumenten, i és difícil de rebatre, que no hi ha cap aspecte moralment pervers a desitjar un futur amb alta disponibilitat d’energia i que totes les revolucions anteriors del planeta, han sigut tan o més disruptives per a les formes de vida preexistents.

Malauradament, i a contracor, a pesar de reconèixer l’autoritat dels que formulen la proposta, jo crec que és inviable a la pràctica per dues raons. La primera és que, a pesar que els autors comprenen el marc general de funcionament del nostre planeta, avui en dia encara desconeixem la pràctica majoria dels detalls de com funcionen tots els seus mecanismes, ço que fa que pensar que manipular-lo amb garanties sigui impossible. Caldria l’esforç combinat d’una gran part de tots els científics del nostre planeta durant moltíssims anys, per assolir la comprensió necessària. I això esdevé encara més complicat pel fet que hi ha fraccions notables de la comunitat científica que encara disputen la validesa de la visió del nostre planeta com un sistema integrat. La segona és que, un cop tinguéssim la saviesa de la comprensió de com funciona el planeta, amb suficient seguretat per pensar que ho podem modificar amb garanties de quin serà el resultat, llavors caldria que tots els països es posessin d’acord a executar les modificacions de manera coordinada i per al benefici global de tota la humanitat, i la història del comportament de les nacions és aquí una font de desesperació profunda. En resum, si bé en teoria la seva proposta pogués ser viable, les insuperables dificultats d’execució la fan inviable en la pràctica.- Cesc Batlle

Leave a comment

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Cesc Batlle. (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/564062.html

Ja és disponible a les llibreries Sis graus (Ed. Librooks), de Mark Lynas, escriptor especialitzat en escalfament global. Aquesta obra va nàixer com a conseqüència de la consulta de multitud d’articles científics sobre escalfament global a la biblioteca científica Radcliffe de la Universitat d’Oxford. Lynas va començar a classificar els articles que consultava en un full de càlcul que tenia una fulla per cada grau d’escalfament per sobre de la temperatura preindustrial. Així, per exemple, els articles que analitzaven l’evolució futura del clima en un món 3 graus més calent, anaven a la fulla 3 i, sense voler, això li va donar l’estructura per als capítols del llibre.

Fruit de la quantitat d’articles i fonts consultades i de l’honestedat intel·lectual de l’autor, insubornable en el seu desig de presentar una panoràmica al més completa, realista i actualitzada possible, Sis graus és un veritable compendi de tots els estudis, els aspectes, les anàlisis i els punts de vista rellevants sobre l’escalfament global, sense dogmatismes, apriorismes, exclusions ni censures. No conec una obra que sigui més completa que aquesta sobre escalfament global i les seves conseqüències i, com a tal, és una valuosíssima eina de referència i de treball per a qualsevol persona que es vulgui iniciar, o aprofundir, en aquesta problemàtica. Com a mostra de la seva solidesa, cal esmentar que Sis graus ha rebut el premi de Divulgació Científica 2008 de la Royal Society britànica, la institució científica més venerable del món.

Com explica Lynas al pròleg, “A mesura que anava avançant la feina, em van assaltar els dubtes: potser era millor mantenir-ho tot en secret. Sis graus començava a semblar un manual de supervivència, ple d’indicacions sobre quines parts del planeta s’haurien d’abandonar i quines era més probable que continuessin sent habitables. Hauria de compartir aquesta informació només amb els meus familiars i amics, posar al corrent i avisar tranquil·lament les persones més properes? O potser ho hauria d’escampar pertot arreu, com una mena de conte amb moral, per convèncer la gent de fer campanya per reduir ràpidament les emissions i evitar el pitjor desenllaç abans que no fos massa tard? Evidentment vaig triar la segona opció, més optimista.”

I aquí és on l’obra adquireix un interès cardinal per als catalans, car un dels pocs punts on hi ha un consens pràcticament absolut entre tots els científics i models, és en el fet que el Mediterrani serà una de les àrees més afectades pel canvi climàtic. En aquest llibre, a la publicació del qual, per a total transparència, jo he donat suport per l’elevadíssim valor que crec que aporta, hi tenim una finestra a una visió científica panoràmica sobre el nostre futur a un planeta més càlid, que ens convé aprofitar al màxim.

Hi ha una escola de pensament que creu que en presentar la problemàtica de l’escalfament global, cal no travessar unes certes hipotètiques línies vermelles car, a partir d’allí, la depressió causada per la magnitud dels problemes que ens esperen, deprimeix, paralitza, desmobilitza i impedeix passar a l’acció. Ben francament, jo no he entès mai com les mitges veritats i les mentides pietoses poden ser millors per a un adult que vol saber, que la veritat pura i dura, per més dolorosa que sigui. I si el futur que descriu Sis graus no mobilitza a l’acció un adult responsable, no sé ben bé què ho podrà aconseguir. Com diu Lynas en el llibre, “vistes les conseqüències per a tots plegats, no hi hauria d’haver cap altre tema que mereixés la mateixa importància i atenció que l’escalfament global”.- Cesc Batlle

Leave a comment