Posts tagged ‘city’

puntdevista300615

Columnist: Santiago Vilanova (Article in catalan): http://www.elpuntavui.cat/article/8-articles/871838-colau-sera-ecologista.html

A molts ecopacifistes ens agradaria que Ada Colau ho fos. Tenim el record entranyable de la personalitat de Petra Kelly (Gunzburg, 1947 – Bonn, 1992), aquella coratjosa líder de Die Grünen que va iniciar el camí que ha portat Alemanya a ser el país de la UE més democràtic en la gestió de l’energia i del territori. Considero esperançador que en el seu discurs d’investidura l’alcaldessa es comprometés a lluitar contra el canvi climàtic i a impulsar les energies renovables.

Seria una llàstima i una ocasió política perduda que la combativa defensora dels drets socials no considerés l’ecologia urbana com el motor de la regeneració de la nostra capital. Després de la tasca feta pel regidor de Ciutat Sostenible Josep Puig, cofundador d’Alternativa Verda, durant la legislatura 1995-99, en la qual s’aprovà l’ordenança solar, la governabilitat ambiental a l’Ajuntament ha estat un pur seguiment dels lobbies energètics.

fa quatre dècades, des d’aquell famós informe del Club de Roma sobre Els límits del creixement del 1972, que els científics independents reclamen constantment als polítics un pla d’emergència per aturar la crisi climàtica. A Catalunya no hem tingut encara cap govern nacional o local que hagi intentat portar a terme una gestió transversal, coordinada i participativa destinada a respondre coherentment a aquesta crida. El nostre territori ha estat governat per un autoritarisme desenvolupista, d’esquerres i de dretes, supeditat de forma ignominiosa als oligopolis.

Per què no vàrem aprofitar els Jocs Olímpics, com ho varen fer a Sydney, o el Fòrum de les Cultures per transformar el model energètic del litoral? Senzillament perquè a Gas Natural no li interessava (i no li segueix interessant) una ciutat turística que es dutxi amb aigua escalfada amb el sol i no amb el foc de gas fòssil. Barcelona i la seva àrea metropolitana han esdevingut una macrocefàlia insostenible que funciona a cops compulsius de PIB però externalitzant tots els factors ambientals i sanitaris negatius que comporta el seu creixement.  L’exemple més escandalós  el tenim amb l’actual model turístic, que permet beneficis extraordinaris al sector gràcies que el cost dels residus que genera i la pol·lució que provoca els paguem amb diner públic.

Com ho fem per capgirar aquesta situació? L’alcaldessa i el seu equip pretenen fer-ho sense haver concertat el seu model amb els sectors econòmics alternatius. La gran patronal empresarial no té motius de preocupació. Si alguna cosa ha fet, hàbilment i en connivència amb els governs de la Transició, és impedir l’emergència d’un sector econòmic i empresarial ecològic: banca ètica, turisme ecològic i cultural, foment de cooperatives com Som Energia, reciclatge, bioconstrucció,  energies renovables, bioagricultura… Barcelona en Comú disposa d’aquest “lobbyalternatiu” associat al seu projecte com tenen Die Grünen? Ni el té, ni l’ha preparat abans de governar la ciutat. I el poc que existeix no està degudament coordinat.

Ho vaig diagnosticar en l’assaig Empresaris verds per un planeta blauL’estratègia ambiental de l’empresa del segle XXI (Blume, 1994), i m’ho ha ratificat el recent best seller  de la canadenca Noemi Klein Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima(Empúries, 2015). El missatge d’ambdós llibres, amb vint anys de distància, és el mateix: el capitalisme neoliberal ha trobat la manera de monopolitzar l’economia verda i d’ecoblanquejar-se.

O Barcelona en Comú aprofita
el poder local i metropolità que tindrà per incentivar un sector empresarial ecològic i una gestió democràtica de l’energia o la seva esperançadora revolta social pot acabar bloquejada. Cito algunes corporacions bel·ligerants que esperen la claudicació de l’alcaldessa: Agbar-Suez (porta giratòria d’alguns “ecosocialistes”), Gas Natural Fenosa, Endesa, Iberdrola, Cespa-Ferrovial, Urbaser, Comsa i Cia, entre d’altres. Per cert, ben conegudes pel seu gerent Jordi Martí.- Santiago Vilanova

Leave a comment

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Jordi Badia Perea (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/664408.html

El Punt Avui - Xavi Ramiro

Els pròxims dies, la majoria de pobles de la costa i de l’interior de Catalunya hauran multiplicat per molt la seva població habitual. No deixa de ser un trasbals, per més que es repeteixi cada any, durant els caps de setmana i els ponts llargs i, d’una manera intensa i exagerada, a l’estiu. Són poblacions que en viuen i que, més bé o més malament, estan mentalitzades i preparades per entomar l’allau de turistes, i per això aquestes setmanes dimensionen els seus serveis a les necessitats que els sobrevenen. Els veïns s’hi han avesat de grat o per força, han muntat negocis per aprofitar-se’n o bé se’n van per poder fer vacances. Tanmateix, no deixa de ser un trastorn.

Ara: hi ha un altre moviment de població que passa més desapercebut i que causa alteracions d’una altra índole. Em refereixo als propietaris de segones residències que van a passar les vacances al poble. És un col·lectiu que aplega famílies de tipologia diversa. Hi ha veïns nascuts al poble que van marxar-ne per raons de feina i que hi tornen així que tenen quatre dies de festa i encara més durant les vacances, quan s’hi fa la festa major i els amics s’hi retroben, hi ha els fills de famílies de tota la vida que han descobert el poble dels pares, n’han refet la casa i, etcètera, hi ha nouvinguts que s’hi van instal·lar fa temps buscant un lloc tranquil i fresc on desfer-se de l’estrès de la feina i la vida a la ciutat… Aquest moviment em sembla més complex que no pas l’arribada massiva de turistes a la costa i a les zones de muntanya. Les poblacions turístiques han d’assimilar la quantitat ingent de turistes que els arriben i no és senzill. La problemàtica que se’ls genera és de dimensió dels serveis i les infraestructures.

En canvi, als pobles més petits de l’interior del país el que es planteja és la convivència entre les famílies de tota la vida i les que s’hi han instal·lat de fa temps o de fa poc i que, legítimament, se’n senten veïns en la mateixa mesura. Són dues maneres d’entendre i viure el poble que aquestes setmanes coincidiran cada dia. D’incidents no n’hi haurà, si no és el cas d’algun espavilat que troba poc civilitzat que les campanes de l’església toquin cada hora, que els ramats surtin a pasturar a primera hora del matí o que els gossos bordin a tot el que es mou i exigeixi silenci i quietud absolutes. En general, es tracta de pobles que no viuen del turisme, encara que les botigues i els cafès facin més calaix per l’increment de la població o que una casa rural s’hi hagi establert. A pagès, no se’n fan de vacances. I encara menys enguany, que la collita ve tard i vol ploure pedra. Les ganes de gresca i descans, de fer excursions i tallers i concerts i partits de futbol i d’anar a dormir tard, de fer festa i vacances, en definitiva, coincidiran amb els tractors anant amunt i avall, transportant lentament el gra del tros a la cooperativa.

La dialèctica que genera aquesta coincidència de maneres distintes d’entendre la vida als pobles és positiva i important en el sentit següent: Catalunya s’ha fet des de Barcelona i des d’una visió burgesa. El creixement ha estat desequilibrat i desordenat i, tot sovint, poc respectuós amb el paisatge i les formes de vida autòctones. Una porció considerable del territori, les comarques de l’interior, bàsicament, mal comunicades i amb serveis i infraestructures escasses i precàries, han estat durant molts anys ignorades, fora dels plans d’expansió barcelonins en busca de ciutats dormitori o per a l’esbarjo i el turisme. Això ha canviat des de fa poc més d’una dècada. La incorporació de les cases rurals a l’oferta turística ha ampliat el radi d’expansió i ha mostrat els atractius d’unes terres de fesomia esquerpa. Del diàleg que s’origina en cadascun dels pobles n’hauria de sortir una Catalunya més equilibrada i ordenada, conseqüència del respecte i la comprensió mútues.- Jordi Badia Perea

Leave a comment