Posts tagged ‘citizenship’

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Dolors Renau (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/675542.html

Dolors Renau - Xavi Ramieo

Amb el títol Gent creativa, Santiago Guillen dóna a conèixer un llibre original i ben útil en aquests moments de crisi. És un llibre de poques paraules i, en canvi, de moltes referències i webs que permeten accedir a experiències que s’estan duent a terme. Activitats ben diverses de grups dispars, de diferents mides, països, llocs, edats i àmbits. Totes, emperò, mogudes per la voluntat de realitzar actuacions de caire artístic en grup i alhora es tracta que tota persona que hi participi ho faci amb la màxima llibertat i creativitat possibles. Sempre han existit grups innovadors d’aquest tipus, però ens podem preguntar el perquè de la seva proliferació en aquests moments i què és el que motiva tantes persones a actuar tan sols com a tals (lluny, en la majoria dels casos, dels estaments i el llenguatge oficials), i per què és important, per què té valor difondre’ls, intentar que tinguin veu i siguin escoltats enmig del present brogit col·lectiu. I finalment: què té a veure aquest fenomen amb l’enfortiment de la ciutadania?

Les activitats artístiques possibiliten l’emergència de part de les pulsions i desitjos humans que solen viure i conviure a l’interior de tota persona, tota, sota formes normalment camuflades, sovint menys codificables, des del punt de vista de la convivència amb el nostre pròxim. Aspectes de la vida psíquica que poden ser imprevisibles i invisibles per a les persones mateixes que en són protagonistes, ja que difícilment troben espais on expressar-se, ulls que se les mirin i oïdes que les escoltin. I, des de la penúria i alhora el coneixement que neix dels marges d’allò establert, des d’on es veuen les coses de manera ben diferent, poden ser molt innovadores tant per a la nostra vida en comú com per a allò que ens permet construir-nos i reconstruir-nos individualment, obrir-nos a noves maneres d’expressar l’especificitat de la nostra manera de veure la vida, a noves maneres de llegir i interpretar la realitat. I, mentrestant, anem establint nous vincles d’afinitats entre persones en fer quelcom conjuntament, enfortint la creença en el valor en la pròpia vàlua, dins el grup i fora. I, per tant, enfortint la força del que anomenem ciutadania.

Per poder copsar tot això, l’autor mira i escolta el batec del que succeeix en aquestes parcel·les invisibles dels nostres grups humans. Indaga el que s’està coent allà on, fora d’alguns cassos, no arriba la mirada dels periodistes i encara menys les veus oficials. Bona part de la riquesa d’aquest llibre rau en la seva capacitat per valorar i trametre els esforços actius d’aquests grups de persones per construir espais destinats a extreure de cadascuna i de cada grup actiu el que tenen de singular, mentre dóna valor als fruits dels estimulants intercanvis i la comunicació conjunta. Això també enforteix la ciutadania i ajuda a parlar amb veu pròpia. Algunes experiències ben conegudes, per sort, apunten cap a aquesta direcció, com és el cas de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. La filosofia que anima les seves accions està orientada a retornar la dignitat humana a les persones maltractades. Perquè no es tracta, davant de les desigualtats creixents com a resultat de les malifetes dels poderosos, de donar una mica als que en pateixen més les conseqüències o es troben en situacions de gran precarietat. Es tracta d’ajudar a retrobar la dignitat humana aquells que han estat empesos gairebé a perdre-la. En el cas dels afectats per la hipoteca, l’èxit rau en la difícil i sàvia manera d’enfocar les accions. Cada persona que hi participa es converteix en un membre actiu de la reconstrucció de la seva dignitat com a ésser humà. Els que treballen amb aquest col·lectiu damnificat és molt possible que rebin més del que donen. Reben i aprenen dels que estan a punt de caure als marges de la vida social i dels que actuen per sortir-se’n. De la mateixa manera, saber llegir, escoltar i donar a conèixer les experiències de gent creativa és també una forma de rebre ben allunyada del que es mira amb distància, amb certa superioritat, la bona fe de la gent que lluita per innovar en la seva vida i en la dels altres. Intervenir activament en la recerca d’una solució als problemes és col·laborar a retornar la dignitat ciutadana a les persones humiliades en el més viu de la seva humanitat. Aquest és l’esperit que anima la proposta de Guillen també. I la seva recerca n’és un exemple viu.-  Dolors Renau

Leave a comment

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Dolors Renau (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/659278.html

Dolors Renau - Xai Ramiro - El Punt Avui

El mes de juny, es van aplegar a Barcelona, en el decurs del Congrés Català de Salut Mental que organitza la fundació homònima, més de 500 professionals i tècnics de diverses disciplines per tractar una qüestió tan fonamental com ara els efectes que aquesta crisi està produint en les persones. Un congrés que ha obtingut escasses referències mediàtiques malgrat la seva importància i el fet que els mateixos organitzadors s’han sorprès tant de l’èxit d’assistència com de l’interès i la passió suscitats en els debats. D’altra banda, properament, del 18 al 24 de juliol, se celebrarà la 28a edició de la Universitat Internacional de la Pau a Sant Cugat del Vallès. I, alhora, amb formats més modestos i també amb poc ressò als mitjans, van apareixent grups de persones que arreu es troben per discutir, comentar llibres i films, posar en comú idees i debatre aspectes diversos del moment actual.

ens Podríem plantejar el següent: i si fos que, esclafats pel diluvi continu de males notícies, no ens adonem de la presència d’una força combativa que va creixent dia rere dia? Els que ja som grans tenim, en aquest aspecte, cert avantatge respecte als més joves: hem passat pel malestar, les incerteses, les pors, les esperances i les alegries de la Transició i dels primers anys de la democràcia. Hem passat per moments difícils, tant des del punt de vista econòmic com, sobretot, polític i social. I, amb encerts i molts errors, hem sobreviscut. I si fos cert, com alguns experts ens diuen, que s’està gestant una segona transició? No és difícil de percebre el retorn de manera somorta d’una remor social de fons semblant a la de finals dels setanta i inicis dels vuitanta. Són moments ben diferents, però potser ens queda en algun racó mig amagat l’espai del record i sobretot de l’experiència que redibuixa maneres de fer, actituds resistents que ens van ser útils i que ens han donat confiança en el fet que no sols podem sortir del túnel, sinó començar a canviar la direcció de la vida col·lectiva i revalorar criteris alternatius com els que –i salvant les distàncies– durant anys van anar estructurant aquesta democràcia que avui es troba afeblida. Havíem après a ser resistents: una resistència que ha estat part de la nostra educació, no escolar ni acadèmica, sinó vital. Una resistència que es revifa quan veiem com moltes de les conquestes en drets humans, socials i personals durament conquerides, corren el risc de ser devorades per la prioritat d’aquesta brutal economia en què s’ha convertit la política. Que es revifa gràcies a la indignació emocional, puntual, davant de fets que no podem acceptar com ara que hi hagi a casa nostra infants desnodrits a les aules i a les llars. Són les nostres pròpies paraules, són les cançons d’aquells temps que potser tornaran a ressonar en les veus joves mentre expressen l’amor per la vida i la voluntat decidida que aquesta arribi amb dignitat a tot ésser humà.

Però s’equivocarà qui pensi que es tracta d’un optimisme “de voluntat” o de bon “caràcter”. És el fruit massa tardà, probablement, i fins una mica pansit de tota una època de desencís, de desvaloració dels espais i de les institucions que tenim en comú, i que, com ens mostren alguns exemples ben clars, no es podran canviar si la ciutadania mateixa no actua com a tal: fent valdre els seus drets, acceptant els conflictes i, sobretot, no caient en la resignació conformada del “no hi ha res a fer”, com anuncien alguns mitjans de comunicació amb lletres grans, mentre les lletres petites van fent el seu camí.

Haurem de tornar a pensar amb quines eines i de quina manera tornem a fer ciutadania per enfortir una democràcia que s’està afeblint. Segurament s’acosta una segona transició, com auguren molts experts. I haurem de batallar per una democràcia que garanteixi, fonamentada en una ciutadania ben activa, la dignitat humana.- Dolors Renau

Leave a comment