Posts tagged ‘Barcelona’

Today I started a new course as a teacher at the  School of Image and Design IDEP Barcelona. It will be in the framework of the Master in Graphic Design and Applied Illustration and I am very happy to share my knowledge about illustration and its application in the digital field.

CAT. Avui començo un nou curs com a docent a l’Escola Superior d’Imatge i Disseny IDEP Barcelona. Serà en el marc del Màster en Disseny Gràfic i Il·lustració Aplicada i estic molt content de poder compartir els meus coneixements sobre il·lustració i la seva aplicació en el camp digital.

ESP. Hoy empiezo un nuevo curso como docente en la Escuela Superior de Imagen y Diseño IDEP Barcelona. Será en el marco del Máster en Diseño Gráfico e Ilustración Aplicada y estoy muy contento de poder compartir mis conocimientos sobre ilustración y su aplicación en el campo digital.

Leave a comment

These days, and for a new year, I once again become a professor in the Postgraduate Degree in Digital Illustration and New Media at the prestigious Dessign College BAU, in Barcelona. As always, it is a joy to experience this experience with a fantastic students.

CAT. Aquests dies, i per un nou any, torno a fer de professor al Postgrau en Il·lustració Digital i Nous Mitjans, al prestigiós Centre Universitari de Disseny BAU, de Barcelona. Com sempre, és tot un goig viure aquesta experiència amb uns alumnes fantàstics.

ESP. Estos días, y por un nuevo año, vuelvo a hacer de profesor en el Postgrado en Ilustración Digital y Nuevos Medios, para el prestigioso Centro Universitario de Diseño BAU, de Barcelona. Como siempre, es todo un  placer vivir esta experiencia con unos alumnos fantásticos.

Leave a comment

These days, and for a new year, I once again become a professor in the Postgraduate Degree in Digital Illustration and New Media at the prestigious Dessign College BAU, in Barcelona. As always, it is a joy to experience this experience with a fantastic students.

CAT. Aquests dies, i per un nou any, torno a fer de professor al Postgrau en Il·lustració Digital i Nous Mitjans, al prestigiós Centre Universitari de Disseny BAU, de Barcelona. Com sempre, és tot un goig viure aquesta experiència amb uns alumnes fantàstics.

ESP. Estos días, y por un nuevo año, vuelvo a hacer de profesor en el Postgrado en Ilustración Digital y Nuevos Medios, para el prestigioso Centro Universitario de Diseño BAU, de Barcelona. Como siempre, es todo un  placer vivir esta experiencia con unos alumnos fantásticos.

Leave a comment

escola_dels_encants_xavi_ramiro

A few weeks ago, a few professionals (a writer, a photographer, a graphic artist and I as an illustrator) were invited to meet the Escola dels Encants (School of the Encants neighborhood) de Barcelona. It was a very special experience as it is a unique educational center. This visit was accompanied by an interview that has now appeared in the magazine E3.

CAT. Fa unes setmanes ens van convidar a uns quants professionals (un escriptor, un fotògraf, un artista gràfic i a mi com a il·lustrador) a conèixer l’Escola dels Encants de Barcelona. Va ser una experiència molt especial, ja que és un centre educatiu únic. Aquesta visita va estar acompanyada d’una entrevista que ara ha aparegut en la revista E3.

ESP. Hace unas semanas, unos cuantos profesionales (un escritor, un fotógrafo, un artista gráfico y yo cómo ilustrador) fuimos invitados a conocer la Escuela dels Encants de Barcelona. Fue una experiencia muy especial, ya que es un centro educativo único. Esta visita estuvo acompañada de una entrevista que ahora ha aparecido en la revista E3.

Leave a comment

This Thursday September 29 was inaugurated at El Diluvio Universal (Barcelona) the exhibition “Dibuja y pedalea” (Draw and pedaling). I have the good fortune to participate in it!

CAT. Aquest dijous 29 de setembre s’inaugura a la sala El Diluvio Universal de Barcelona l’exposició “Dibuja y pedalea“. Tinc la sort de participar-hi!

ESP. Este Jueves 29 de Septiembre se inaugura en la sala El Diluvio Universal de Barcelona la exposición “Dibuja y pedalea“. ¡Tengo la suerte de participar en ella!

 

Leave a comment

Planeta_Clarinet_Xavi_Ramiro_01

Planeta_Clarinet_Xavi_Ramiro_02

Planeta_Clarinet_Xavi_Ramiro_03

Planeta_Clarinet_Xavi_Ramiro_04

The Planeta Clarinet application for iOS and Android is out, and I’ve updated the portfolio with this job. Planeta Clarinet is a transmedia project that includes a CD book, an video game for mobile devices and a musical spectacle.

CAT. L’aplicació de Planeta Clarinet per a iOS i Android ja es pot descarregar, i he actualitzat el portafolis amb aquesta feina. Planeta Clarinet és un projecte transmèdia que inclou un CD Llibre, un videojoc per a dispositius mòbils i un espectacle musical.

ESP. La aplicación de Planeta Clarinet para iOS i Android ya esta lista para descargar y he actualizado el portafolio con este trabajo. Planeta Clarinet es un proyecto transmedia que incluye un CD Libro, un videojuego para dispositivos móviles y un espectáculo musical.

Leave a comment

This slideshow requires JavaScript.

The past days 2 and 3 November, I intoduced my illustrations for the CD-Book “Planeta Clarinet“, in the Auditorium of Barcelona with the Barcelona Clarinet Players and the pedagogue Adrià García.

CAT. Els passats dies 2 i 3 de novembre, vaig presentar les meves il·lustracions del llibre-CD “Planeta Clarinet” a l’Auditori de Barcelona, amb els Barcelona Clarinet Players i el pedagog Adrià García.

ESP. Los pasados días 2 y 3 de noviembre, presenté mis ilustraciones del libro-CD “Planeta Clarinet“, en el Auditori de Barcelona junto a los Barcelona Clarinet Players y el pedagogo Adrià García.

Leave a comment

logobau

For another year, I feel fortunate to be part as a professor inside the Postgraduate Degree in Illustration in the Dessign College BAU (Barcelona), coordinated by Berto Martínez. I will impart class in the category of New Media and Formats. I really want to start!

CAT. Un any més, em sento afortunat de formar part com a professor del Postgrau en Il·lustració del Centre Universitari de Disseny BAU (Barcelona), coordinat per en Berto Martínez. Impartiré classes dins la categoria de Nous Suports i Formats. Ja tinc moltes ganes de començar!

ESP. Un año más, me siento afortunado de formar parte como profesor del Postrado en Ilustración, del Centro Universitario de Diseño BAU (Barcelona), coordinado por Berto Martínez. Impartiré clases en la categoría de Nuevos Soportes y Formatos. ¡Qué ganas de empezar!

 

Leave a comment

puntdevista300615

Columnist: Santiago Vilanova (Article in catalan): http://www.elpuntavui.cat/article/8-articles/871838-colau-sera-ecologista.html

A molts ecopacifistes ens agradaria que Ada Colau ho fos. Tenim el record entranyable de la personalitat de Petra Kelly (Gunzburg, 1947 – Bonn, 1992), aquella coratjosa líder de Die Grünen que va iniciar el camí que ha portat Alemanya a ser el país de la UE més democràtic en la gestió de l’energia i del territori. Considero esperançador que en el seu discurs d’investidura l’alcaldessa es comprometés a lluitar contra el canvi climàtic i a impulsar les energies renovables.

Seria una llàstima i una ocasió política perduda que la combativa defensora dels drets socials no considerés l’ecologia urbana com el motor de la regeneració de la nostra capital. Després de la tasca feta pel regidor de Ciutat Sostenible Josep Puig, cofundador d’Alternativa Verda, durant la legislatura 1995-99, en la qual s’aprovà l’ordenança solar, la governabilitat ambiental a l’Ajuntament ha estat un pur seguiment dels lobbies energètics.

fa quatre dècades, des d’aquell famós informe del Club de Roma sobre Els límits del creixement del 1972, que els científics independents reclamen constantment als polítics un pla d’emergència per aturar la crisi climàtica. A Catalunya no hem tingut encara cap govern nacional o local que hagi intentat portar a terme una gestió transversal, coordinada i participativa destinada a respondre coherentment a aquesta crida. El nostre territori ha estat governat per un autoritarisme desenvolupista, d’esquerres i de dretes, supeditat de forma ignominiosa als oligopolis.

Per què no vàrem aprofitar els Jocs Olímpics, com ho varen fer a Sydney, o el Fòrum de les Cultures per transformar el model energètic del litoral? Senzillament perquè a Gas Natural no li interessava (i no li segueix interessant) una ciutat turística que es dutxi amb aigua escalfada amb el sol i no amb el foc de gas fòssil. Barcelona i la seva àrea metropolitana han esdevingut una macrocefàlia insostenible que funciona a cops compulsius de PIB però externalitzant tots els factors ambientals i sanitaris negatius que comporta el seu creixement.  L’exemple més escandalós  el tenim amb l’actual model turístic, que permet beneficis extraordinaris al sector gràcies que el cost dels residus que genera i la pol·lució que provoca els paguem amb diner públic.

Com ho fem per capgirar aquesta situació? L’alcaldessa i el seu equip pretenen fer-ho sense haver concertat el seu model amb els sectors econòmics alternatius. La gran patronal empresarial no té motius de preocupació. Si alguna cosa ha fet, hàbilment i en connivència amb els governs de la Transició, és impedir l’emergència d’un sector econòmic i empresarial ecològic: banca ètica, turisme ecològic i cultural, foment de cooperatives com Som Energia, reciclatge, bioconstrucció,  energies renovables, bioagricultura… Barcelona en Comú disposa d’aquest “lobbyalternatiu” associat al seu projecte com tenen Die Grünen? Ni el té, ni l’ha preparat abans de governar la ciutat. I el poc que existeix no està degudament coordinat.

Ho vaig diagnosticar en l’assaig Empresaris verds per un planeta blauL’estratègia ambiental de l’empresa del segle XXI (Blume, 1994), i m’ho ha ratificat el recent best seller  de la canadenca Noemi Klein Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima(Empúries, 2015). El missatge d’ambdós llibres, amb vint anys de distància, és el mateix: el capitalisme neoliberal ha trobat la manera de monopolitzar l’economia verda i d’ecoblanquejar-se.

O Barcelona en Comú aprofita
el poder local i metropolità que tindrà per incentivar un sector empresarial ecològic i una gestió democràtica de l’energia o la seva esperançadora revolta social pot acabar bloquejada. Cito algunes corporacions bel·ligerants que esperen la claudicació de l’alcaldessa: Agbar-Suez (porta giratòria d’alguns “ecosocialistes”), Gas Natural Fenosa, Endesa, Iberdrola, Cespa-Ferrovial, Urbaser, Comsa i Cia, entre d’altres. Per cert, ben conegudes pel seu gerent Jordi Martí.- Santiago Vilanova

Leave a comment

logobau

The following Monday, April 27, I begin a new experience as a professional illustrator. I will impart classes at the prestigious Dessign College BAU, in Barcelona, inside the Postgraduate Degree in Illustration, New Media and Formats module. I am very happy with this new experience and I hope to be a good teacher.

CAT. Aquest dilluns vinent, 27 d’abril, obro un nou camí en aquesta professió vocacional que em té enamorat. Començaré a impartir classes en el prestigiós Centre Universitari de Disseny BAU, de Barcelona, dins el Postgrau en Il·lustració, en la categoria de Nous Suports i Formats. Estic molt content de fer aquest pas i desitjo saber transmetre la meva experiència de la millor manera possible.

ESP. Este próximo lunes 27 de Abril, abro otro camino en esta profesión vocacional que me tiene enamorado. Empezaré a impartir clases en el prestigioso Centro Universitario de Diseño BAU, de Barcelona, dentro del Postrado en Ilustración, en la categoría de Nuevos Soportes y Formatos. Estoy muy contento de dar este paso y espero saber transmitir mi experiencia de la mejor manera posible.

Leave a comment

puntdevista190215

Columnist: Joan Abril Español (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/824060.html

“El castellà mana als carrers de Barcelona”: aquest és el titular que el diari El Punt Avui va publicar el 14 de gener a partir de l’Estudi sobre la presència de les llengües en les converses al carrer (Barcelona 2012), fet per la direcció general de Política Lingüística i el Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, que revela que un 29,5% de les converses als principals eixos comercials són en català. Ara bé, ¿ens hem de quedar només amb aquesta dada per fer una radiografia completa com a resposta a si s’utilitza prou el català al carrer?

Sempre recordaré l’article de Quim Monzó publicat el març de 1991 al Diari de Barcelona. D’això ja fa 24 anys, quan encara no disposàvem de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població (EULP) i només teníem dades sobre el coneixement del català. L’escriptor cita de memòria que el 90% declarava entendre’l, però en canvi molta gent se sorprèn que curiosament es trobin sempre pel carrer amb el 10% que no l’entén. Monzó qüestiona, per tant, el grau de fiabilitat de la resposta, aspecte al qual hem d’afegir l’actitud segons els àmbits d’ús.

Per entendre la realitat d’un país d’una manera general i respondre amb prou coneixement de causa a l’ús del català al carrer, per exemple, cal relativitzar les dades i també contrastar les que són menys bones amb les que ho són més.

És evident que l’estudi que hem esmentat al principi no representa una dada gaire bona respecte a l’ús de la llengua als carrers de Barcelona (11 itineraris de 36 vies urbanes de tots els districtes de la ciutat): la majoria de converses observades eren en castellà (un 58,3%) i un 12,3% en altres llengües, si més no amb dades absolutes. En canvi, i ara contrastem, Gràcia i travessera de les Corts són dues zones on hi ha més converses en català que en castellà. Una altra dada positiva és que el català guanya parlants en la transmissió de pares a fills de parelles lingüístiques mixtes o castellanoparlants.

Segons l’EULP 2013, un 8,6% de la població a Catalunya que sap parlar català continua parlant en aquesta llengua quan algú se li adreça en castellà, però augmenta a les comarques centrals, que és d’un 23,2%, o a l’Alt Pirineu i l’Aran amb un 20,7%. Malgrat que encara són debilitats en l’ús, sabem també que el català és la llengua habitual majoritària en cinc dels vuit àmbits territorials de Catalunya. I si ens enfilem a l’arbre més alt per veure l’amplitud del bosc, sabem també que el català és la novena llengua d’Europa, amb uns 10 milions de persones que el parlen, que és la 19a més usada a Twitter o que hi ha més de 20 canals de televisió i més de 100 emissores de ràdio.

És evident, però, que encara tenim sectors deficitaris, com ara l’etiquetatge, el cinema o la justícia, i també que històricament patim un greuge legislatiu: el coneixement del català només és un dret (el castellà, un deure), malgrat que el català, per exemple, és un “patrimoni cultural que ha de ser objecte d’un respecte i una protecció especials”. Però en el dia a dia, ¿on és aquest reconeixement constitucional?

No podem focalitzar només les dades menys bones, com tampoc només les dades excel·lents. Ens cal ponderar aquest gran ventall de la realitat per concloure que el català, més que no manar als carrers de Barcelona, dirigeix una orquestra amb una gran riquesa de registres que projecten dades més que esperançadores per a la llengua i la cultura catalanes.- Joan Abril Español

Leave a comment

Santiago Vilanova - Xavi Ramiro - El Punt Avui

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Santiago Vilanova (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/762794.html

“Els que estem farts de la vella política i en volem una renovació profunda i no només formal, som majoria”, va declarar Ada Colau, exportaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, en presentar en societat la plataforma ciutadana Guanyem Barcelona. Tinc simpatia per l’admirable dialèctica política d’aquesta activista que em recorda el discurs transversal de Ralph Nader, el defensor dels consumidors nord-americans, i la combativa ecologista Petra Kelly. Colau ens diu que la plataforma ha nascut per posar fi als lobbies i poders fàctics que segresten les institucions. Es refereix a Agbar, Abertis, Gas Natural-Fenosa, Repsol i Cia, que s’aixopluguen sota el paraigua de La Caixa.

Aquests nous revolucionaris volen “impulsar una economia amb justícia social i ambiental”; replantejar el “model turístic que fa de la ciutat un parc temàtic” (iniciat, recordem, pel regidor republicà Jordi Portabella); “democratitzar les institucions” i assumir “un compromís ètic” a l’hora de fer política. Estic d’acord amb el manifest fundacional de Guanyem. Com a resident del Raval des de fa trenta anys he viscut tot el procés mafiós i especulatiu que ha patit el barri que va obligar l’exregidora de Ciutat Vella Itziar González a dimitir. Per això no puc més que celebrar aquesta iniciativa que proposa una democràcia participativa i la jubilació de personatges, d’esquerres i de dretes, que han entrat en la política per afany de lucre i ànsies de vanitosa notorietat (accés gràcies a les llistes tancades).

Voldria fer, però, algunes consideracions als portaveus de Guanyem des de l’experiència d’un veterà ecologista de causes perdudes en col·lectiu (no aconseguir el tancament de les nuclears d’Ascó i Vandellòs i evitar la construcció del pantà de Rialb; no consolidar la continuïtat de Diario de Barcelona com a diari popular i autogestionat, per exemple) i d’altres causes guanyades junt amb els moviments socials (aturar les mines d’urani projectades per la Chevron; condemnar per delicte ecològic Fecsa per la pol·lució de la tèrmica de Cercs; evitar la degradació de la zona volcànica de la Garrotxa i dels aiguamolls de l’Empordà; fer que la Generalitat desautoritzés la construcció dels abocadors industrials d’Albons i de Seròs, per exemple).

Els dirigents de Guanyem hauran de ser vigilants amb els partits i coalicions tradicionals, especialment ICV-EUiA, que tenen por de perdre vots i protagonisme i que intentaran neutralitzar la seva acció. El regidor Ricard Gomà ja ha manifestat la voluntat d’integrar la formació “ecosocialista” a la nova plataforma (no oblidem que tant l’exregidora Imma Mayol com l’exconseller Francesc Baltasar han acabat treballant al servei d’Agbar, l’oligopoli de l’aigua). Tinguin en segon lloc consciència del que significarà enfrontar-se alslobbies energètics ja que tenen molts milions d’euros a perdre i dedicar-ne uns pocs a “subvertir” contra la plataforma els serà fàcil. Pep Puig, l’exregidor de Ciutat Sostenible (d’Alternativa Verda) pot donar testimoni d’aquestes trames conspiratives.

Intentin, doncs, crear sistemes alternatius de comunicació. Cerquin el suport d’experts en les matèries i sectors de l’economia local que volen democratitzar. Gestionar la macrocefàlia urbanística de Barcelona és una cosa altament complexa, arriscada i difícil, especialment per a polítics alternatius.

Pensin els candidats de Guanyem que quan entrin a la Casa Gran es trobaran amb una muralla de recels i resistències de funcionaris aliats amb la vella política. I un darrer consell, si em permeten: es facin independentistes al més aviat possible. És totalment il·lusori fer una revolució social i ecològica a la Barcelona del segle XXI sense que aquesta esdevingui la capital del nostre Estat. Els federalistes de Guanyem poden desestabilitzar aquesta nova esperança de regeneració democràtica. Per Guanyem vincular-se als partits d’esquerres que han governat és un risc. I als indignats ja no ens queda més temps ni alè per entusiasmar-nos amb més plataformes revolucionàries que s’acaben com el rosari de l’aurora.– Santiago Vilanova

Leave a comment

Cristina Jover Fontanals - Xavi Ramiro - El Punt Avui

New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Cristina Jover Fontanals (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/736604.html

Uns anys abans del projecte d’Eixample, Cerdà va realitzar l’aixecament del pla entre l’actual Zona Franca i el riu Besòs. L’objectiu era descriure l’espai desocupat on se situaria l’ampliació. En el dibuix apareixen els camins, les poblacions annexes a la ciutat, els forts militars, les vies fèrries, el port i Montjuïc. També hi destaquen dues absències eloqüents: la del nucli urbà, alliberada de les muralles, que es representa sense cap detall, i la de la muntanya, que simplement no es dibuixa, però tampoc s’ignora: a la franja que uneix el pla amb la serra de Collserola apareix un arc inexistent, que, amb cura, envolta la vall fins al mar i perfora el territori amb un cinturó imaginari. És el “canal per desviar del pla les aigües de la muntanya”. De moment, es tracta només d’una línia afegida i dissenyada per l’enginyer, però tan assumida per ell que seguirà sent-hi quan presenti el projecte definitiu d’Eixample.

La ciutat, després de l’enderroc dels murs que l’oprimien i la protegien de les aigües, va quedar despullada i oberta. Cerdà adverteix del perill d’inundació i de la urgència de la construcció d’aquest canal fent un dramàtic presagi. Set anys després, plou catorze hores seguides durant la nit. La població és víctima de la crescuda de les rieres, i l’aigua deixa, al seu pas, una reguera de terror i de mort. En el dibuix, Cerdà havia preparat el pla per al que havia d’ocórrer i això li permetia un temps de prenyat, d’atenció, d’espera, però no se l’escolten. El canal es va relegar gairebé de seguida, no es va explicar ni es va valorar com la primera conquesta de l’enginyer en el pla, va desaparèixer en els dibuixos posteriors al 1863 i quan García Faria va redactar el 1893 el projecte de sanejament del subsòl, sols en va quedar un petit fragment.

Barcelona arriba malament a la muntanya, les dimensions i la rigidesa ortogonal de la trama d’Eixample, òptima en pendents suaus, la fan poc dúctil per a l’escalada. El planejament s’oblida de posar-se a punt per a la intersecció amb la inclinació més pronunciada i va ser víctima, en aquesta zona, d’un disseny residual. Però, malauradament, no és l’únic lloc on passa això. La muntanya és també la façana posterior de moltes de les poblacions costaneres catalanes, les quals embolica, limita o comprimeix. La muntanya és esdrúixola, accidentada i complexa; imposa les seves regles, normes de faldilles volades i d’arestes tallants. Malgrat tot, ha estat la gran maltractada per la bombolla immobiliària, envaïda de rígids volums inadaptats, des dels quals poder veure el mar; ha estat esquinçada, tallada, ferida, embrutida i clavada sense pudor ni objecció… La falta de previsió i d’afecte, la ignorància i l’enfarfoll especulatiu han provocat un desastre del qual no se’n salva ni una.

Condemnat a l’oblit per la història, aquest traç imaginari continua sent una gran lliçó. Urbanitzar vol dir també obrir aquest gran solc de recollida de les aigües de la muntanya, donar edat al projecte i a l’urbanisme per créixer, i preveure i minorar les dificultats en les successives etapes constructives de l’entorn. Ara, d’això, ja no hi som a temps, però podem corregir el disbarat apropant-nos a la realitat amb solucions atentes i detallades, aprofitant el saber dels petits grups d’experts i rebutjant les solucions especulatives dels grans consorcis, però això suposa substituir la ignorància dels diners per la saviesa del treball, la cultura i l’afecte, i deixar de destruir i avalar la desfeta. Ho voldrem fer? – Cristina Jover Fontanals

Leave a comment