Aquest és un recull de 18 dels més de 40 esbossos i il·lustracions que vaig fer durant els més de dos mesos de confinament, des de casa meva, al barri de Santa Eugènia, a Girona. Dibuixar sempre ha estat per a mi, a més de la meva professió i la meva passió, una eina terapèutica. Però en aquesta situació tan excepcional, m'hi vaig agafar més que mai.
Dibuixava molt, sovint des del balcó, per evitat la sensació d'enclaustrament. I il·lustrava el que veia a fora, al carrer, però també el que veia dins meu. Em calia dibuixar per poder buidar una mica tot el que sentia.
Són esbossos fets amb total llibertat, sovint molt ràpidament, buscant l'espontaneïtat i sense massa coherència gràfica entre ells. En definitiva, són un fragment de diari personal.
01. Primer dia de confinament
No hi ha una ànima pel carrer. Em sento prou afortunat, perquè podré passar aquests dies amb qui més m'estimo, i la família i els amics estan bé. Des del balcó observo la plaça buida i penso que, els blocs de pisos que l'envolten, són plens de gent que fa com jo: esperar temps millors.
02. Compradors compulsius
Com que les autoritats permeten sortir de casa per anar a comprar queviures, tot sovint es veu gent pel carrer, caminant amb el carret o carregant bosses. No van massa ràpid, certament volen assaborir aquests moments de llibertat..
03. Malson: la casa encantada
Aquests dies torno a tenir un malson que ha estat recurrent al llarg dels anys: estic atrapat dins d'una casa i sento que està encantada, com maleïda... Parlant amb la meva dona comento que, en aquest cas, segurament la casa simbolitza el confinament obligat. Ella em diu: "potser la casa ets tu".
04. Finals de març
Matí fresc i enteranyinat. Som al balcó, coberts amb mantes. Tot val per prendre l'aire i no sentir-nos gaire tancats. La Judit pren un cafè i escolta música amb l’Spotify.
05. Covid-19: enemic públic número u
Tothom parla del coronavirus i tothom l’odia. Volen que mori i desaparegui. És l’enemic públic número u.
06. La pesta del segle XXI
Visc moments de gran desànim. Sento les ambulàncies passar a tota velocitat pel Passeig d'Olot. Els mitjans informen del nombre de morts, cada dia més elevat, i del virtual col·lapse del sistema sanitari. Tinc por.
07. Vet aquí el sol!
Després de molts dies de núvols i pluja, avui ha sortit el sol, que m’escalfa els ànims i el cor.
08. Miratges de barri
Hi ha qui passeja el gos constantment i qui no para de baixar a comprar. I la senyora que passa la tarda llegint i o la que mira embadalida com es posa al sol. Hi ha qui penja la roba i qui es passeja amb una armilla reflectant (és, potser, un treballador?). Al barri hi ha de tot i, des del balcó, som testimonis d'aquesta quotidianitat enrarida. Els dibuixo d'amagat.
09. La presó
M'he despertat de matinada, amb l'angoixa de sentir-me presoner. Mirant per la finestra, només veia nit i solitud.
10. Des del balcó
Em passo el dia al balcó. Ha esdevingut el meu segon estudi, la meva gàbia, el meu refugi, la meva torre de guaita...
11. L'hora dels dimonis
De nou, em desperto de matinada, sobtadament. Silenci. La foscor de la cambra fa joc amb la foscor dels pensaments. És l'hora dels dimonis interiors, de les veus que em reclamen que renunciï a tota esperança. La memòria, només és capaç de recordar tots els mals moments. A més, quin futur ens espera, amb tot el que està passant?
12. Tot recordant
Dies d'introspecció. Tot recordant algunes de les persones que m'he trobat a la vida, cabdals o insignificants, les vaig dibuixant.
13. Autoretrat per capes
Qui som? Som capes de pèl i pell, de muscles i tendons, de nervis i d'òrgans, d'ossos i sang. I, tot d'una, podem emmalaltir i morir. Aquest virus em fa sentir desprotegit, vulnerable... Només som capes...
14. Prenent la lluna
Al balcó, també de nit, prenent la lluna. La companya m'acompanya més que mai. Sort en tinc! Junts passem aquests dies de confinament cuidant-nos, en harmonia. El cel, serè. Silenci als carrers.
15. Sota la pluja
Amb el nas per fora o per dins de la mascareta, la pluja no aconsegueix aturar el ritual d'anar a comprar. Cal estirar les cames!
16. El plaer de cuinar escoltant música
A poc a poc es veu la llum al final del túnel. Moments de felicitat casolana. Cuinar escoltant música és tot un plaer!
17. Cartelleria
"S'escau fer cartelleria com de temps de guerra, perquè som en lluita contra aquest virus", vaig pensar. Aquest, un primer intent... i l'últim!
18. Família esperant l'autobús al carrer de les Agudes.
Ja podem sortir de casa algunes hores. La "nova normalitat" serà la normalitat de sempre, però amb mascareta. Una família espera l'autobús al carrer de les Agudes.


---------------------------------------------------------------------------


You may also like

Back to Top