New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Joaquim Coello Brufau (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/705413.html

Joaquim Coello - Xavi Ramiro

Un país amb milions d’habitants bull d’activitat. Molt del que es fa no es coneix públicament, queda relegat a l’àmbit de les persones que estan pròximes als fets. El diari publica cada dia un resum del que succeeix al país, és una mínima part del tot… El cervell humà és com aquest país  vast i complex, i la consciència, tant la racional com l’emocional, el que la persona percep, com el diari, és a dir, una petita part del que succeeix en el cervell que té una activitat extensa i contínua de la qual l’individu no és, en gran part, conscient. L’activitat cerebral està produïda per mils de milions d’interconnexions de cèl·lules, les neurones, en un òrgan d’1,2 quilos de pes. Una neurona fa unes 10.000 connexions amb les neurones circumdants i en conseqüència un centímetre cúbic de cervell conté més connexions de neurones que estrelles té la Via Làctia.

L’activitat mental de l’home des de la percepció dels sentits, els actes reflexos o el pensament està sustentada sobre una realitat física que és el cervell. Per tant, els límits de la psicologia i la psiquiatria –la primera treballa sobre la ment i la segona, sobre el cervell– tenen fronteres difuses. Som resultat de les condicions i reaccions físiques i químiques del nostre cervell? Segons aquesta realitat hauríem de concloure que la biologia controla l’home. Des de la consciència és impossible que un jugador de beisbol pugui copejar la pilota amb el seu bat llançada per un altre jugador a 25 metres de distància a un velocitat de 40m/segon, pilota que necessita 4/10 de segon per arribar des del “llançador” al “batedor”. Aquest, des de la consciència, necessitaria 5/10 de segon per donar l’ordre als seus braços per moure el bat. És, per tant, el cervell enviant senyals més enllà de la consciència de l’ individu, fins i tot abans del llançament de la pilota, el que permet realitzar aquesta acció. Diu D. Eagleman: la ment, la consciència, no està en el centre d’acció del cervell sinó en un extrem llunyà. Freud va arribar a la conclusió que determinades fòbies i fílies no tenien explicació des de la consciència dels individus sinó en processos mentals subjacents i incontrolats dels quals els individus no són conscients. Va buscar que les persones en parlessin lliurement per portar-les al nivell de la consciència i així poder-les eliminar des de l’acceptació personal de la realitat tal com és i de la pròpia racionalitat. Això és l’essència de la psicoanàlisi. La teoria sobre l’inconscient de Freud va trigar anys a imposar-se, avui és una realitat acceptada.

Hi ha hagut intents per definir quines parts del cervell fan determinades accions. S’intenta arribar al reduccionisme que les complexes funcions cerebrals es poden descompondre en moltes de senzilles. El cervell pot fer les mateixes accions a diferents indrets, amb diferents neurones, la duplicitat i solapament d’aquelles és una de les capacitats que fan difícilment comprensible la funcionalitat cerebral. L’alcohol desinhibeix la consciència. Els pobles africans feien beure les assemblees d’ancians perquè aquests expressessin el que realment pensaven sense condicionaments. Hi ha gent que sota l’afecte de l’alcohol és una persona diferent tant pel que diu com pel que fa. És una prova més de la relació entre el  comportament  i judici de la persona i el seu cervell com a realitat física i per tant modificable per l’efecte de la química: ingestió de determinades substàncies.

El cinquanta per cent de la població mundial té un gen que multiplica per deu la probabilitat de comportament agressiu de l’individu. Entre els condemnats a mort als EUA, el percentatge dels que tenen aquest gen és del 98%. Està el nostre comportament condicionat per la configuració del nostre cervell i aquest per la nostra herència genètica? Aquesta realitat física, que limita el que pensem que és la nostra llibertat individual, ens porta a relativitzar el sentit de la justícia i del càstig. Què seria realment punible? Probablement el límit és evitar el dany a terceres persones. La justícia s’hauria de limitar no a perseguir un absolut sinó a protegir els febles. Seria, doncs, un mecanisme compensador de les desigualtats en un col·lectiu, l’humà, que és molt menys lliure del que creu ser, a causa de la biologia.- Joaquim Coello