New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Josep Maria Uyà Puigmartí (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/656231.html

Ponç Feliu / Xavi Ramiro / El Punt Avui

No em refereixo a l’escatologia com a tractat de coses excrementoses, malgrat el que podria deduir-se de l’actuació del PP respecte a la justícia, a la qual sembla tractar com a matèria fecal. L’esmento en l’accepció clàssica, la de disciplina teològica, fonamentada en l’Apocalipsi, dedicada a la finitud i a la ultratomba; apocalipsi entesa en aquest cas com a finitud de l’estat de dret.

Perquè albiro amb tristesa infinita el fil de la mort i el decés de la justícia, aquell tercer poder sense el qual és pur escarni l’esmentat estat de dret. Ara, sense tancs estrepitosos i mitjançant el sempre silenciós BOE, s’està produint en tota regla un autèntic cop d’estat, evocador de la Tecnica del colpo di stato, el cèlebre llibre de Curzio Malaparte (cal recordar que el periodista italià mantenia els anys trenta la viabilitat del domini total de l’Estat amb l’eina decisiva de només “mil tècnics”, sense que la ciutadania pràcticament se n’adonés).

És llàstima no poder informar fil per randa, per la forçada limitació d’aquest article, de tot allò que prepara el PP per a abolir la independència judicial, de la qual, com Chateaubriand, aviat només en podrem fer escatològica memòria des de la ultratomba.

L’abast i magnitud de l’afany del PP per convertir en captiva i desarmada la justícia, gràcies a la seva majoria parlamentària absoluta i al seu no menys absolut control del Tribunal Constitucional, és de fàcil deducció només ponderant el següent:

a).- Prop de cinc mil juristes de tots colors –i l’escalada continua– ja han signat un manifest en què es recorda que “la defensa de la justicia debe reclamar la atención de toda la ciudadanía”, ja que “el Gobierno ha impulsado un proyecto de ley que rompe el equilibrio propio de la división de poderes y supone una subordinación del poder judicial al poder político en un contexto en el que se están investigando numerosos casos de corrupción”, reforma que el PP propugna “con la oposición de todos los sectores de la administración de justicia”.

b).- Això darrer és el més rellevant. La unió de la dreta i l’esquerra judicial és un fet insòlit, absolutament excepcional. I s’ha traduït en una també rara unanimitat dels presidents d’Audiència Provincial i de magistrats de les cinc sales del Tribunal Suprem, que també subratllen que el projecte esmentat els afecta a ells com a Alt Tribunal i “a la independencia de los jueces y magistrados”, això després d’assenyalar que la trobada de la cúpula judicial “no es una reunión anti-nada ni tiene un perfil político”.

c).- A nivell internacional, l’escàndol va augmentant les seves ja alarmants proporcions. En la reunió de l’Associació Europea de Jutges a Sankt Gallen, a Suïssa (EAJ, més aviat de caire conservador) dels dies 24 i 25 de maig es va concloure que l’esmentat projecte de llei publicat pel govern d’Espanya “vulnera els estàndards normals de la independència judicial, posant en risc la independència del poder judicial a Espanya, i en particular pel que fa a la seva relació amb els poders executiu i legislatiu”.

d).- Per la seva banda, l’altra associació internacional, Medel (que abasta jutges i fiscals progressistes), assenyala també que tal reforma legal suposa, ni més ni menys, que “la fallida del principi de separació de poders com element bàsic de l’estat de dret”.

Però en el PP, “e la nave va”.- Ponç Feliu