New illustration for El Punt Avui newspaper. Columnist: Josep Aracil i Xarrié (Article in catalan).
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/583002.html

Les coses no passen perquè sí, sinó perquè algú les mou. Qui ha mogut els fils per a la creació de Catalunya com un nou estat europeu? Tot i que es poden esmentar qüestions tradicionals històriques, cal subratllar les contradiccions que han acabat generant una realitat paradoxal, totalment impensable poc temps enrere. Tot va començar amb el nacionalisme espanyol arcaic de José María Aznar, d’ideologia neoliberal, defensor de la hidalguía castellana, del senyor que viu de l’explotació dels seus serfs i criats. Personatge que amb la seva liberalització del sòl ha esdevingut el principal responsable de la bombolla immobiliària, que malauradament ha estat nefasta en l’actual crisi econòmica. L’acció del nacionalisme espanyol d’Aznar va acabar generant la reacció nacionalista catalana de Carod-Rovira. L’enfrontament d’aquests dos personatges va iniciar el començament d’un moviment que ha acabat inclinant la balança cap un plantejament independentista.

La intervenció de Pasqual Maragall va intentar conciliar els dos nacionalismes enfrontats, mitjançant la proposta d’un nou Estatut de Catalunya, que perseguia un plantejament federal que fes possible la convivència de Catalunya i Espanya. La clara fallida d’aquest intent ha servit per posar sobre la taula la realitat d’una balança negativa fiscal, que suposa un greu espoli per a l’economia catalana. El municipi d’Arenys de Munt, amb la seva primera consulta popular per la independència, es qui realment ha materialitzat la possibilitat d’un nou camí per a Catalunya, per recuperar la seva espoliada economia, necessària per superar de forma positiva l’actual crisi econòmica i social. Finalment cal esmentar la nombrosa manifestació del poble català, l’onze de setembre de 2012, promoguda per l’Assemblea Nacional Catalana.

La raó és la que fa possible el progrés de l’espècie humana, que desitja ser i saber cada vegada més, mitjançant l’autorealització personal que faci possible que cada persona pugui ser, cada vegada més, ella mateixa. Aquesta voluntat de ser un mateix també correspon als pobles, constituïts com a ecosistemes culturals que aspiren a esdevenir nodes d’una xarxa mundial de pobles interrelacionats. Aquest plantejament d’una societat xarxa està qüestionant l’actual existència dels estats nació, cada vegada més obsolets. El concepte de nació, creat per la il·lustració, per motivar els ciutadans en la defensa d’un territori, avui dia, en què els territoris es comparteixen, ha deixat de tenir sentit i per aquest motiu els nacionalismes han esdevingut reaccionaris, sobretot per la seva utilització pel nazisme, feixisme i franquisme.

La raó de voler progressar, legitima la voluntat de Catalunya d’esdevenir un nou estat europeu, que faci possible compartir la seva governança amb la resta d’estats europeus, que més tard o més d’hora hauran d’acabar configurant una organització política en xarxa. De la mateixa manera que Catalunya va assumir plenament la revolució industrial, avui li toca fer el mateix amb la revolució digital, en una societat del coneixement i la comunicació, utilitzant per fer-ho possible les noves energies verdes renovables, que han d’acabar propiciant la tercera revolució industrial. Si les coses es fan ben fetes, de forma pacífica, mitjançant el diàleg, les relacions entre Catalunya i Espanya, sustentades en una convivència fraternal centenària, haurien d’acabar millorant, establint-se com a bons veïns, si es dóna el cas, projectes compartits, beneficiosos per a ambdues parts.- Josep Aracil i Xarrié