- New illustration for the Avui newspaper. Columnist: Josep Oliva. (Article in catalan).
- Nova il·lustració per al diari Avui. Articulista: Josep Oliva .
- Nueva ilustración para el diario Avui. Articulista: Josep Oliva. (Artículo en catalán)
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/205185.html
L’Eixample com a referència
De cara a construir un sector urbà d’un certa dimensió, l’Eixample Cerdà és un bon punt de referència. Es tracta d’aprendre d’aquest emblemàtic gran barri barceloní. Ara bé, greus inconvenients actuals no són pas atribuïbles a l’insigne urbanista.
L’experiència de l’Eixample ha demostrat la seva enorme eficàcia urbana, possible per l’existència d’una amplíssima xarxa de comerç de proximitat amb l’acompanyament una sèrie d’activitats econòmiques diversificades. I tot això amb la gran matriu d’ús residencial que constitueix la matèria primera de la ciutat. A més, hi ha equipaments disseminats dintre la trama. Aquesta combinació d’usos amb predomini dels habitatges ja ens assenyala la pauta a seguir.
No s’ha d’oblidar un aspecte, en aparença de caràcter formal, que, no obstant, té una funció urbana acreditada. Parlo de la formalització de l’espai, és a dir, del carrer continu o carrer-corredor, el que sempre hem conegut a les nostres ciutats. La vida urbana es fa més visible si l’espai públic està perfectament definit i delimitat, és a dir, diàfan, clar i sense discontinuïtats. Ara bé, per una part, això sona a antiquat i, per altra part, la realitat és tossuda i abona la bondat d’aquest tret típic de la ciutat mediterrània.
La gran homogeneïtat volumètrica i la total continuïtat construïda de l’Eixample fa que només resulti visible des del carrer una sola façana dels edificis en estar ajuntats amb els veïns a través de les parets mitgeres. Això és perjudicial per a l’arquitectura si el que es pretén és exhibir la singularitat de cada edifici. Malgrat això, la casa Batlló, per exemple, no llueix prou la seva qualitat tot i que està enganxada als edificis de cada costat? Topem amb el xoc d’interessos entre arquitectura i urbanisme. L’un aporta la visió global i l’altra la mirada sectorial de les peces que formen l’urbs. Ara bé, la qualitat arquitectònica dels edificis sempre és un excel·lent complement. També es pot adoptar el sistema Manhattan, que assegura la continuïtat del carrer i, alhora, emergeixen algunes arquitectures de més altura.
Els principals inconvenients actuals de l’Eixample es resumeixen que hi ha massa cotxes i pateix un dèficit de parcs urbans. Són dos aspectes que malmeten la qualitat urbana però que resulten molt difícils de solucionar a curt termini. Hi ha aspectes a reconsiderar i altres a recuperar. Cal, doncs, introduir modificacions amb relació a l’Eixample construït per tal d’adaptar-se a les circumstàncies del segle actual. El punt de partida és que es tracta d’un sector de ciutat molt viu i complex, que significa que hi ha vida urbana a gairebé tots els carrers, és a dir, presència molt sovintejada de gent en un espai públic farcit de botigues. L’èxit urbà de l’Eixample rau en la combinació d’aquesta colla de característiques que resulten eficients a l’hora de fer ciutat.
Estructura regular i clara en xarxa, emfasització d’algunes vies urbanes, adequada distribució i dosificació de diversos usos, formalització de l’espai públic i densitat edificatòria alta són bones receptes per aconseguir un barri reeixit. Un estudi recent de set ciutats de l’àrea metropolitana posa de manifest la qualitat urbana de barris d’estructura semblant a la de l’Eixample enfront d’experiments nous que s’aparten d’aquesta línia.- Josep Oliva
Tags: Press · Premsa · Prensa
