- New illustration for the Avui newspaper. Columnist: Jordi Creus. (Article in catalan).
- Nova il·lustració per al diari Avui. Articulista: JordiCreus .
- Nueva ilustración para el diario Avui. Articulista: Jordi Creus. (Artículo en catalán)
http://paper.avui.cat/article/dialeg/192397/receptes/contra/la/crisi.html
Receptes contra la crisi
Aquestes darreres setmanes assistim a un espectacle insòlit de mesures i contramesures (de passos endavant, enrere, de costat i, fins i tot, a peu coix) de l’executiu espanyol per fer front a una crisi que cada dia es veu més clar que serà més llarga i més profunda del que mai se’ns havia dit. Inicialment, Zapatero -com si fos sant Pere- la va negar. Posteriorment, va canviar-li el nom per altres de més llargs i confusos (creixement debilitat, estancament, desacceleració…). I, més endavant, quan les evidència ja eren vergonyants, va haver-la d’acceptar; això sí, envoltant-la de brots verds i altres operacions semàntiques i de maquillatge que, després de les dràstiques mesures aprovades, ja no es creu ningú.
EN COSA DE POC TEMPS, EL GOVERN espanyol ha passat de posar-se el vestit de nou-ric per celebrar amb traca i mocador que ja superava en renda per càpita Itàlia, a rebaixar el sou dels funcionaris. En cosa de poc temps, ha passat de vantar-se que l’any 2013 deixaria enrere una potència com França a congelar les pensions dels jubilats. En cosa de poc temps hem passat d’una constel·lació planetària que elevava Zapatero a la categoria d’estadista mundial a vorejar el precipici on va caure Grècia. I tot això davant de la mirada atònita de tot el continent. Perquè ja em diran, per exemple, què pensarà Angela Merkel quan llegeixi que els jugadors de la selecció espanyola de futbol seran els que rebran la prima més alta en cas que guanyin el Mundial de futbol de Sud-àfrica. Més de mig milió d’euros per cap, molt per damunt d’Anglaterra o de la mateixa Alemanya, que -déu no ho vulgui- haurien de sortir de les butxaques escurades d’uns contribuents als quals es demana tota mena de sacrificis.
AQUEST CAP DE SETMANA, com molts altres, vaig pujar al Pallars. I quan vaig passar per davant de l’Ajuntament de Tremp em va sorprendre veure un enorme cartell situat sobre dos enormes blocs de ciment. El cartell, que fins i tot m’hauria semblat de mida excessiva per informar d’una remodelació a la Sagrada Família, anunciava una obra del pla Zapatero, que és aquell pla de foment de l’ocupació que, a més, també fomenta la improvisació i la picaresca. Les tasques consistien en la substitució de fan-coils (aparells d’aire calent i fred, segons em va dir un electricista del poble) de l’interior de la casa consistorial. Tot plegat absolutament desmesurat. I, a més, amb la gracieta final de tots aquests cartells que omplen els carrers i les places d’arreu de l’Estat: “Obra finançada pel govern d’Espanya”. Amb el dèficit fiscal que patim a Catalunya, amb tot el que paguem i el poc que rebem de l’Estat espanyol, aquesta frase i aquests plafons gegantins són una nova bufetada als soferts contribuents del Principat.
PREPOTÈNCIA I VOL DE GALLINA. Aquestes han estat les dues principals receptes per fer front a una crisi mundial que a l’Estat espanyol té característiques pròpies. I mentre tot això passa, Mariano Rajoy s’ho mira des de la barrera a punt d’entrar a formar part del llibre Guinness dels rècords. No debades, si es compleixen les enquestes que ens han inundat aquest cap de setmana, el polític gallec podria esdevenir l’home que havent fet menys mèrits de la història acaba sent president d’un govern. La realitat política d’avui és molt similar a la que es vivia l’any 1995, quan el PSOE de Felipe González s’enfonsava més i més en la seva pròpia brutícia. I davant d’ell hi havia José Maria Aznar, un home amb menys carisma que un mandril, que és qui finalment, l’any següent, es va imposar en les eleccions a base d’esperar veure passar el cadàver polític de l’adversari des de la seva talaia del carrer Génova de Madrid.
LLAVORS NO VA GUANYAR AZNAR, va perdre el González dels GAL, dels escàndols i de la corrupció. Demà tampoc guanyarà Rajoy, perdrà el Zapatero de les mentides i els cops de timó cap al no-res. I en la seva caiguda lliure, el polític lleonès amenaça d’arrossegar el conjunt del socialisme de l’Estat, inclòs el balear (les enquestes indiquen que el PP de les Illes, malgrat l’enorme corrupció que l’envolta, té tots els números per tornar al govern amb majoria absoluta) i el català, alguns membres del qual ja fa temps que s’han adonat que el PSOE, per a ells, és més un problema que una solució.- Jordi Creus / Historiador i director de la revista Sàpiens.
Tags: Press · Premsa · Prensa
