- New illustration for the Avui newspaper. Columnist: Jordi Creus. (Article in catalan).
- Nova il·lustració per al diari Avui. Articulista: Jordi Creus.
- Nueva ilustración para el diario Avui. Articulista: Jordi Creus. (Artículo en catalán).
http://paper.avui.cat/article/dialeg/183299/tall/la/comissio/la/dignitat.html
Al Tall i la Comissió de la Dignitat
Ahir es van complir 71 anys de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona. Enmig d’aquelles forces triomfals que van arribar per la Diagonal hi havia desenes de persones que pertanyien a una unitat militar coneguda com a Servicio de Recuperación Documental. La seva feina era recollir i emmagatzemar tota la documentació del sector republicà de cara a fer que el règim pogués tenir la màxima informació de les activitats que havien dut a terme els seus enemics. Aquesta tasca, iniciada mesos enrere a diversos indrets del Principat i el País Valencià, es va intensificar amb l’ocupació militar de la capital de Catalunya, on es van saquejar a consciència les seus de les institucions del país, dels sindicats i dels partits polítics. I també les d’associacions culturals, de diaris i revistes i, fins i tot, els domicilis de particulars dels que els franquistes consideraven contraris al seu ideari.
AQUEST IMMENS BOTÍ (justo derecho de conquista, que en deia l’escriptor) va ser traslladat en trens i en camions a la ciutat castellana de Salamanca, on ha quedat dipositat durant més de set dècades. Tot i això, a partir de l’any 2006, la documentació ha anat tornant amb comptagotes després que la Generalitat en pagués (només faltaria!) la digitalització. Precisament, dissabte passat el conseller Tresserras va declarar que properament retornarà a Catalunya una altra tongada del producte d’aquest saqueig. Curiosament, aquestes declaracions han coincidit amb una nova convocatòria de la Nit de la Memòria, que organitza la Comissió de la Dignitat. Recordem que aquesta entitat, encapçalada pels incombustibles i imprescindibles Toni Strubell i Pep Cruanyes, ha estat una peça fonamental de conscienciació perquè la societat catalana s’adonés de la realitat d’aquest espoli i de la importància que els anomenats papers de Salamanca anessin d’una vegada a mans dels seus legítims propietaris, ja fos la Generalitat, els ajuntaments o els particulars.
LA SETENA EDICIÓ DE LA NIT de la Memòria tindrà lloc demà passat al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona. I s’hi distingirà la tasca de diverses personalitats i entitats d’arreu dels Països Catalans i de fora. Des de l’Associació Memòria de Mallorca fins al periodista Emilio Silva. Des de l’historiador Josep Termes fins als valencians Al Tall. Precisament aquest grup musical va presentar recentment el seu darrer disc (i ja en van setze!), Vergonya, cavallers, vergonya, dedicat a la figura del rei Jaume I. El títol del disc fa referència, segons el testimoniatge del Llibre dels feits, a unes paraules que el monarca va pronunciar per encoratjar als seus cavallers -una mica reacis a entrar de ple en la batussa- a l’inici de la batalla de Portopí, en els primers dies de la conquesta de Mallorca.
AL TALL, FORMACIÓ FUNDADA a València l’any 1975, i amb més de mil concerts a les espatlles, és una de les principals icones de la música tradicional a casa nostra. I, de fet, també és una prova de la vitalitat cultural valenciana. Una vitalitat cultural que massa sovint resta amagada rere les constants i descoratjadores majories absolutes d’aquells que voldrien anorrear-la. Al Tall, com la resta de grups o persones que fan música en català des de València, han de treballar no ja amb la indiferència sinó amb la animadversió de les institucions i dels mitjans de comunicació públics que els haurien de donar suport. Per tal de defensar-se, l’any 2004 van crear el Col·lectiu Ovidi Montllor -que agrupa la gran majoria d’intèrprets en la nostra llengua al País Valencià, des dels Obrint Pas fins a Feliu Ventura, passant pels mateixos Al Tall, l’impressionant Miquel Gil, els roquers Arròs Caldós o el gran Pep Gimeno Botifarra- “amb l’objectiu de donar a la música en valencià la dignitat i la projecció que es mereix”.
AIXÍ DONCS, TRENTA-CINC ANYS després del seu naixement, Al Tall i la música valenciana rebran l’homenatge de la Comissió de la Dignitat. Uns i altres tenen en comú la coherència i la fidelitat a un país complet que estimen amb tossuderia. Talment com l’estima el mític Tio Canya, aquell vell valencià abillat amb boina, brusa negra i una faixa morellana que des de fa més de tres dècades es nega a abaixar la cara i a perdre les seves arrels. Com Al Tall. Com la Comissió de la Dignitat.- Jordi Creus / Historiador i director de la revista Sàpiens
Tags: Press · Premsa · Prensa
