- New illustration for the Avui newspaper. Columnist: Jordi Sànchez. (Article in catalan).
- Nova il·lustració per al diari Avui. Articulista: Jordi Sànchez.
- Nueva ilustración para el diario Avui. Articulista: Jordi Sànchez. (Artículo en catalán).
http://paper.avui.cat/article/dialeg/182256/mentida/o/error.html
Mentida o error?
La polèmica política arran de l’informe dels Mossos sobre l’origen del foc que va provocar l’incendi a Horta de Sant Joan ha tornat a posar el conseller Baltasar en la diana de les crítiques, com ja va succeir en l’afer de la sequera ara fa un parell d’anys. És simptomàtic que en les dues situacions els errors atribuïbles a Francesc Baltasar han estat més de comunicació política que de gestió. I en un món on la comunicació és essencial, una patinada en allò que es diu i en com es diu és greu.
ARA SABEM QUE EL CONSELLER no la va encertar en les seves afirmacions públiques sobre el llamp. I ho sabem per un informe policial, sol·licitat per la mateixa policia científica dels Mossos i autoritzat i protegit per la jutgessa del cas. La primera qüestió que cal valorar és si Baltasar es va equivocar o va mentir. Les conseqüències per a qui s’equivoca o menteix no haurien de ser les mateixes. Crec que es va equivocar, ja que no sé apreciar cap lògica -cap interès ocult- al fet de mentir en aquesta qüestió. La segona pregunta que ens hem de fer és si aquest error va ser per lleugeresa o per una dinàmica que ell no controlava plenament. Crec que hi va haver una mica de tot. Cap governant pot controlar plenament la veracitat absoluta dels informes que li arriben, però també s’aprecia lleugeresa en traslladar amb contundència les conclusions d’un informe a la versió oficial i definitiva, i menys quan no era necessari fer-ho. La tercera pregunta que toca fer interpel·la el conseller en el sentit de saber el motiu pel qual, un cop sabem les conclusions de la investigació policial, no ha sortit públicament admetent l’error, demanant disculpes i anunciant mesures perquè aquest tipus d’errors no es tornin a produir.
BALTASAR ES TORNA A EQUIVOCAR en la gestió de la seva comunicació política. Tota una paradoxa en algú que ha estat periodista abans que polític. Amb el seu silenci al llarg de les primeres hores després de conèixer l’informe policial i amb la poca humilitat manifestada en la seva compareixença davant els mitjans abans-d’ahir, Francesc Baltasar alimenta la polèmica. Una polèmica certament absurda i molt interessada, ja que ningú amb dos dits de front és capaç d’atribuir interessos partidistes al fet d’identificar d’una manera o una altra l’origen de l’incendi. La prova més evident del que dic és que la polèmica de finals de juliol, quan l’incendi encara cremava, no la teníem en l’origen del foc, sinó en la coordinació i les decisions que es van prendre per controlar-lo i apagar-lo. El que menys importava aleshores era la causa que tingués. I si algú en dubta, si us plau, que consulti les hemeroteques de qualsevol diari. És cert que alguns veïns van apuntar que el llamp no semblava ser la causa més probable i que tampoc s’havia detectat una activitat elèctrica en aquella zona. Però aquestes discrepàncies mai van ser motiu de polèmica, perquè el que menys importava en aquells moments, insisteixo, eren les causes.
EN QUALSEVOL CAS, AQUESTA POLÈMICA també ens diu, i molt, de la manera que treballa la classe política a l’hora de desgastar l’adversari, i més en any electoral. També ens diu de la poca base que a vegades tenen afirmacions que des del govern -qualsevol govern- i des de l’oposició es poden fer. El to i la solemnitat, la rotunditat i la vehemència, massa vegades cobreixen la debilitat del contingut de la declaració del polític. Aquest afer també ens parla de la pressió que els mitjans de comunicació i l’opinió pública posem als governants per obtenir respostes immediates i que a més generin certesa a interrogants complexos que requeririen reflexions més pausades. L’incendi començava el 20 de juliol, va cremar uns quants dies i el 27 el conseller ja donava llum a l’informe dels agents rurals. En aquell moment ningú es va qüestionar si els agents rurals tenien la formació, els instruments d’anàlisi i el temps per haver fet aquella investigació. Mireu si en són, de complexes, les coses!!!
I FINALMENT AQUESTA POLÈMICA ens descobreix també la pretensió de molts polítics que la seva paraula, simplement per ser la seva, passi sempre com a veritat. Ho sigui o no ho sigui, o no ho sigui del tot, tant hi fa, perquè passarà com a veritat. Quin error, aquest!!! Això al segle XXI ja no és possible. O com a mínim és menys possible que abans. Tothom hauria de treure’n alguna lliçó, de tot aquest afer.- Jordi Sànchez / Professor de ciència política de la UB
Tags: Press · Premsa · Prensa
