- New illustration for the Avui newspaper. Columnist: Jordi García-Petit. (Article in catalan).
- Nova il·lustració per al diari Avui. Articulista: Jordi García-Petit.
- Nueva ilustración para el diario Avui. Articulista: Jordi García-Petit. (Artículo en catalán).
http://paper.avui.cat/article/dialeg/178491/ja/tenim/president.html
Ja tenim president
Que privilegiats que som la majoria dels europeus en el terreny de les estructures polítiques: no ens estem de presidents, i no cal dir els catalans! Deixant de banda els òrgans intermedis (diputacions, consells comarcals, districtes…), per començar tenim l’alcalde president del consistori de la ciutat o vila on residim; després el president de la comunitat o regió que ens emmarca; segueix el president del govern de l’Estat que ens tutela i, ara, a partir de l’1 de gener, el president permanent del Consell Europeu de la UE, que ens representarà de cap a cap del món.
LA PERSONA DESIGNADA per al càrrec, que no elegida, ha estat Herman van Rompuy, actual primer ministre de Bèlgica. Portarà durant el seu mandat, precisament, aquest pecat original: no haver estat elegit pels ciutadans europeus. Però no deixa de ser un president legítim, car els vint-i-set caps d’Estat i de govern -constituïts en Consell Europeu- que l’han designat sí que han estat elegits democràticament i estan sotmesos a diverses formes de control popular. Herman van Rompuy ha estat titllat, gairebé unànimement i amb la precipitació acostumada, de personatge desconegut, gris, insuls, de perfil baix, sense carisma… Si és desconegut, la resta d’epítets sobraria, són opinions preconcebudes.
EN UNA SOCIETAT LLIURADA al domini aclaparador de la imatge, la publicitat i l’entreteniment, amb la política desprestigiada i la Unió Europea tapada pels nacionalismes de tots els nivells, ¿què ens podíem esperar, fora de la designació d’algun enaltit líder nacional, com ara Tony Blair? Siguem francs: en aquesta mena de societat els únics noms reconeguts a la primera pel gran públic, que transcendeixen les fronteres nacionals -no tots i no totes les fronteres-, són els gladiadors de l’esport: Messi, Ronaldo, Henry, Beckham, Nadal, Gasol, Alonso, Rossi … El carisma no és garantia d’integritat ni d’eficàcia, sovint s’atorga amb generositat sense que es doni cap d’aquestes qualitats en el personatge afavorit per la fama. Per contra, la serenitat i el capteniment, tan necessaris en l’exercici de la política, es reconeixen amb gasiveria i, observats precipitadament, són fàcilment tinguts per grisor.
PERÒ, ANEM AL GRA. ¿Què podem esperar de Herman van Rompuy els catalans? En primer lloc, que exerceixi les seves funcions amb seny i eficàcia per millorar el funcionament del Consell Europeu i, al capdavall, de la UE. Haurà de maldar perquè la cohesió i el consens, a més de virtuts proclamades, es tradueixin en pràctiques al si de la institució que dóna a la Unió els impulsos necessaris per al seu desenvolupament i defineix les seves orientacions i prioritats polítiques generals. I això requereix l’habilitat de generar compromisos. Ens convé que sigui així pel bé d’Europa i també com a referència per a la nostra específica circumstància política.
VAN ROMPUY, POLÍTIC FLAMENC de centredreta, és notòriament sensible a la diversitat, potser esbiaixadament entesa a la manera particular de molts flamencs. Però segur que fa seva sense reserves la integradora divisa de la UE, Unida en la diversitat. És, doncs, genèticament europeista. Com a president del govern federal de la complexa Bèlgica ha aconseguit estabilitzar el país, almenys temporalment, apaivagant passions, temperant mesures.
HOM DIU QUE BÈLGICA és una Europa en miniatura. ¿No és per tant un perfil serè i europeista com el de Herman van Rompuy el que necessita la UE, avui desorientada, mancada de cohesió política, amb un Consell Europeu de tants caps tants barrets, amb consensos costosos per al futur d’Europa per tal com s’acaben assolint pel mínim denominador comú? Probablement, per estrenar el càrrec, després de les tensions desfermades al voltant de la ratificació del Tractat de Lisboa i de les traves constants dels euroescèptics, Van Rompuy sigui una bona opció. De la seva presidència podem esperar una feina discreta, sòbria, però ben feta, que déu n’hi do! - Jordi García-Petit / Jurista i membre de la Reial Acadèmia de Doctors
Tags: Press · Premsa · Prensa
