- New illustration for the Avui newspaper. Columnist: Josep Oliva i Casas. (Article in catalan).
- Nova il·lustració per al diari Avui. Articulista: Josep Oliva i Casas.
- Nueva ilustración para el diario Avui. Articulista: Josep Oliva i Casas. (Artículo en catalán).
http://paper.avui.cat/article/dialeg/176910/guetos/no/urbans.html
Guetos (no) urbans
Segons el diccionari, gueto és un sector social delimitat geogràficament on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que estigui segregada de la resta de la societat. S’hi sumen dos conceptes: 1) un aplec de persones d’alguna manera homogènies, és a dir, amb trets que els diferencien de la resta i 2) instal·lades en un espai geogràfic, relativament delimitat, que gaudeix d’un cert grau d’autonomia.
EN EL CAS DE L’URBANISME, les característiques comunes dels ciutadans que ocupen un gueto són les motivacions per les quals viuen o són atrets a l’espai en qüestió. Els uneix, doncs, un mateix interès d’estar o d’acudir a un sector concret de la ciutat. A la ciutat es poden identificar dos tipus de guetos: els d’ús residencial i els que corresponen a la resta d’usos urbans. Dit d’una altra manera: els que viuen en guetos i els que hi van per alguna raó determinada.
PRIMER TIPUS. Cal puntualitzar que la noció de gueto és independent del nivell econòmic o social de les persones implicades, que pot ser alt o baix. Hi ha guetos de grups d’habitatges de luxe o bé d’economia molt precària. Els uns formen petits barris de gent adinerada i els altres són els clàssics barris perifèrics i marginals. La diferència, gran diferència, rau entre poder escollir un sector ben situat, ben urbanitzat i amb voluntat d’instal·lar-se en un lloc que els separi de la resta de la ciutadania o bé tot al contrari, veure’s empesos a haver de viure, velis nolis, en un barri segregat, empobrit i anodí, talment com si la ciutat els expulsés al pati del darrere. Bé, aquest quadre és particularment punyent en els països del Tercer Món, però bastant mitigat en la societat europea del benestar. No pas tant als Estats Units a causa d’un liberalisme desbocat que dóna lloc que importants grups de població visquin gairebé fora del sistema.
SEGON TIPUS. A la ciutat moderna, bàsicament producte d’un mimetisme en relació a l’american way of life (inclou un determinat model de ciutat) però també d’alguns trets de la ciutat racionalista, estan apareixent una sèrie de guetos especialitzats en l’acumulació o gran predomini d’un sol ús no residencial. Les persones acudeixen al lloc per fer gestions relacionades amb l’ús en qüestió.
I AIXÍ, ES PODEN ESMENTAR una rastellera de guetos. Començant pels centres comercials de caràcter totalment autista, estiguin dintre del teixit o en zones perifèriques, continuant pels centres de negocis o parcs empresarials o world trade centers i els grans complexos de cinemes i acabant per les mal anomenades ciutats judicials (o campus de la justícia), universitàries, de les arts, aeroportuàries, corporatives, del teatre i altres que puguin anar sorgint amb la voluntat de concentrar un determinat ús i crear grans conjunts uniformes.
¿QUINA ÉS LA VALORACIÓ URBANÍSTICA que cal fer arran de la progressiva implantació d’aquests guetos en el si de les nostres ciutats? Ras i curt: totalment negativa. I és que, d’aquesta manera, la ciutat es va convertint en una suma d’entorns homogenis segregats. Es creen ambients interiors propis i visiblement diferenciats que tenen la seva lògica peculiar i estan al marge de l’espai públic al qual, sovint, giren l’esquena.
VEURE POSITIVAMENT ELS GUETOS pot provenir d’una fascinació envers les novetats i també d’una admiració cap a les grans dimensions, actituds que menen a l’acriticisme. No negaré que, de vegades, poden afavorir certs segments de la població, però van en contra de l’interès general de la ciutat. ¿O és que qualsevol novetat equival a una modernitat sòlida, duradora i de progrés? ¿Som conscients que els guetos van buidant de continguts l’espai públic d’una manera implacable, desertitzant-lo de mica en mica?
IMITANT LES TÍPIQUES CIUTATS nord-americanes, les nostres ciutats esdevenen molt més insostenibles i reflecteixen un estil de vida que, ara més que mai, s’està posant en qüestió arran de la crisi que patim, que, gairebé, és de sistema. La ciutat feta de guetos esdevé antiurbana: un mer assentament humà. Compte, que hi ha més sensibilitat urbana a l’àrea mediterrània i, per tant, no copiem allò de fora. En canvi, adoptem del món anglosaxó el respecte al paisatge no urbà. - Josep Oliva i Casas / Arquitecte i urbanista
Tags: Press · Premsa · Prensa
NO TENGO PALABRAS!
Me encanta!!!!!!!!!!!!!
Muchas gracias Eva!